Junts davant del silenci a les portades

En el seu intent de no ser avançat pel carril de la (ultra)dreta per Aliança Catalana, Junts dona un cop d’efecte i trenca amb Sánchez. Potencialment, està en joc liquidar la legislatura i anar a unes eleccions en què la dreta més dura s’apunta com a victoriosa, almenys segons els sondejos de premsa. No sobta gens, per tant, que tots quatre diaris de Madrid obrin portada amb aquest afer. D’acord, El País ho intenta minimitzar dient que és una “amenaça”, però la resta veuen el blat al sac, lligat, relligat i convertit en crispetes de felicitat llestes per ser endrapades quan Sánchez hagi de fer les maletes. Per això és curiós que ni La Vanguardia ni El Periódico els dediquin una sola línia en primera pàgina. ¿No ho han considerat prou rellevant? ¿La relació entre aquests mitjans i la formació de Puigdemont és tan tensa que no volen concedir-los aquesta recompensa mediàtica, l’únic rèdit que tal volta podran obtenir els puigdemontistes amb aquesta gesticulació de ruptura? Són dos mitjans la línia editorial dels quals ha donat suport tradicionalment al peix al cove, així que el silenci portàdic es pot interpretar com una amonestació per haver sortit del recte camí de la negociació amb Espanya.

El gran guanyador d’aquest moviment no apareix consignat a les portades, però no és altre que Aliança Catalana, que està fent ballar Junts al so de la seva música. Mala cosa. Es parla molt de la incapacitat de l’esquerra per tenir un relat vàlid en aquests temps. Però als partits que tenen sagnia directa de vots cap a la ultradreta també els prem molt el coll de la camisa i, per aturar la fuga, corren el risc de ser percebuts com una tímida còpia així que, tant per tant, millor votar l’original. És un dilema gens menor, el que tenen al davant. I serà interessant veure l’impacte en el grapat de mitjans que fins ara els estimaven (o toleraven) per ser garants del bloc d’investidura.