L’assalt de Musk per controlar el coneixement global

L’oferta de 44.000 milions de dòlars per Twitter –en pau descansi– ja va fer posar els ulls en blanc a tothom. Ara, Musk n’ofereix 97.400, que són més del doble. I més del doble hauria de ser la preocupació ciutadana davant de la perspectiva que ChatGPT passi a mans de l’home més ric del món, i probablement el més megalòman. Cal tenir clar que Musk no vol comprar una tecnologia –que podria desenvolupar ell sense gaires problemes– sinó que aspira a quedar-se amb el genèric de la intel·ligència artificial. Els últims vint anys, Google ha estat la gran entrada de la majoria de la humanitat a internet: li feies preguntes i t’oferia uns resultats que tu havies de visitar. Per tant, sabies quina font corresponia a cada contingut.

ChatGPT funciona de manera molt més opaca: et dona una resposta i no t’explica com hi ha arribat, així que qui controla el seu algoritme té una capacitat fora de tota mesura per determinar què dictamina la IA que és veritat o mentida. Que aquesta persona sigui Elon Musk, veient el precedent del que ha fet amb Twitter i l’odi que professa a la Wikipedia, fa venir ganes de fugir a Mart... si no fos, esclar, que ni tan sols així un pot escapar de la influència de qui s’està convertint en una mena de megaeditor d’abast global que faria tremolar George Orwell. Observo en les generacions més joves una tendència a substituir els cercadors per les eines d’intel·ligència artificial. És preocupant perquè, sense la traçabilitat, és impossible contrastar i ponderar les fonts. Algunes aplicacions les citen opcionalment, però la majoria no: farien evident que fan el seu negoci a partir de continguts creats –i pagats– pels altres. En tot cas, democratitzar el coneixement segur que no pot passar per concentrar tant de poder en unes soles mans.