L’esquerra perd la batalla mediàtica global

Si no hi ha cap imprevist d’última hora –en forma de veto de Competència–, tot apunta que Lord Rothermere es convertirà en el nou propietari del Daily Telegraph. Aquest nobilíssim editor del tabloide Daily Mail assumirà les regnes d’un rotatiu que, en els darrers temps, ha experimentat una deriva cap a postures trinxeraires contra l’esquerra. Entre els laboristes hi ha estupor, perquè donen per fet que el nou amo no ho corregirà, sinó que, ans al contrari, endurirà el posicionament a favor de la dreta agressiva. Això en un país on el també conservador hard Murdoch domina una altra porció significativa de l’audiència i on ha sorgit el bolet de GB News, una cadena de només notícies més ultra que la non plus. Mentrestant, els Estats Units també giren mediàticament cap a la dreta i a Espanya, el domini dels mitjans afins al PP i Vox és tan aclaparador que fa feredat. Es pot parlar clarament de tendència. 

Que el capital s’arrengleri amb les opcions mediàtiques conservadores entra dins de l’esperable. Sobta més que ho faci amb uns mitjans que encarnen aquests nous temps polaritzats en què el rigor i la factualitat són sacrificats en l’altar de la intenció editorial. Ho dic perquè el programa econòmic dels neoautoritaris i adlàters és, sent benevolent, confús. On són, aleshores, les opcions progressistes? La incapacitat que té l’esquerra per trenar una resposta a la complexitat actual en el mercat comunicatiu de Calaf que són les xarxes socials té probablement molt a veure amb aquesta absència de noves iniciatives periodístiques potents econòmicament i que vulguin ser bastió contra els moviments ultres que, amb diferents vestits, s’estan fent forts a escala global. Si aquest fenomen no es redreça –i els oligarques tecnològics l'agreugen– anem cap a un escenari amb molt poca pluralitat. Que és una altra forma de censura, menys vistosa, però més efectiva.