L'SX3/33 no pot ser el canal menys vist a Catalunya

Acabat el març, hi ha una dada demolidora d’audiències: l'SX3/33 s’ha convertit en el canal amb menys audiència de Catalunya, amb un preocupant 0,4% de quota de pantalla que li fa marcar el seu mínim històric. El pèssim registre coincideix amb la minva de la presència de l’anime a la pantalla. Es podrà argüir que el públic infantil i juvenil ha abandonat la televisió lineal en favor de les plataformes, però encara hi ha un reducte d’unes desenes de milers d’infants a Catalunya que miren canals com Clan o Boing, en castellà, i que mereixen tenir una alternativa més potent en català, també en aquesta finestra de distribució de continguts. Al final, són els teus futurs espectadors adults, i si els abandones s’aixoplugaran en altres universos simbòlics i lingüístics. I serà difícil recuperar-los per al català.

El segon drama, no menor, és que el canal també és el lloc de la cultura de la Corporació. I aquí sí que, sense pal·liatius, cal lamentar que amb totes les inversions que s’han fet per dotar-se d’una oferta competitiva d’entreteniment no s’hagi apostat també per la cultura. No n’hi ha prou amb fer-lo aparèixer als powerpoints i als discursos: cal que sigui a les pantalles. I si el 3Cat desenvolupa finalment una veritable oferta temàtica sobre cultura serà aleshores ben fàcil que el canal de TDT ofereixi una graella amb cara i ulls. Ara viu d’esforços honorables que no voldria menystenir, però cal dir que, pressupostàriament, al canal només li arriben les rampoines. Aquest 0,4% ha de ser una dada que ens ha de perseguir. No podem ignorar-la o minimitzar-la en nom de l’èxode online. L'SX3/33 ha d’abandonar amb urgència la posició de fanalet vermell i una aposta vertadera per la cultura al 3Cat n’és el desllorigador.