Larry Ellison, l’home clau de l’assalt republicà als mitjans dels EUA que vol desbaratar els plans de Netflix

BarcelonaLa diferència entre Déu i Larry Ellison és que Déu no es creu que és Larry Ellison. Aquest és l’indicatiu títol de la biografia de l’impulsor de la companyia informàtica Oracle, tercer home més ric del planeta –durant unes hores va arribar a ser el primer– i persona clau en el gir que el trumpisme vol aplicar al sistema comunicatiu dels Estats Units. De moment, el president americà ja l’ha assenyalat com la persona que li agradaria que liderés l’adquisició de TikTok perquè deixi d’estar en mans xineses i es resolguin així les inquietuds sobre espionatge i seguretat que genera el vincle d’aquesta xarxa social amb les autoritats del país asiàtic. I el seu fill, David Ellison, és president i CEO de Paramount, el conglomerat mediàtic que vol fer descavalcar la compra de Warner per part de Netflix amb una oferta econòmica superior i el suport de la Casa Blanca al darrere.

Hi ha una diferència fonamental entre totes dues ofertes d'adquisició. Mentre que Netflix només vol comprar els estudis cinematogràfics i la plataforma rival HBO Max, Paramount aspira a quedar-se tota l'empresa sencera, que inclou cadenes televisives com TBS, TNT i, sobretot, la CNN, la qual cosa donaria a la família Ellison un gran poder d'influència editorial. En la seva oferta valoren l'empresa en 108.000 milions de dòlars (Netflix ho feia en 82.000) i prometen completar el procés en dotze mesos (en comptes dels divuit que es fixa com a màxim l'empresa de Ted Sarandos). Una dada rellevant que evidencia que es tracta de l'aposta preferida de Trump és que part de la millora econòmica de l'oferta prové de 24.000 milions de dòlars aportats per l'Aràbia Saudita, Qatar, Abu Dhabi i el fons d'inversió Affinity Partners, fundat i dirigit per Jared Kushner, gendre del president americà.

El control de les ones i de les xarxes

El moviment de canviar la propietat de TikTok del patriarca del clan va més enllà d’un canvi accionarial. Està en joc prendre el timó de l’algoritme que decideix quins continguts es mostren i quins se silencien als usuaris. “En tindrem un molt bon control. Parlem d’inversors americans, i tots estimen el nostre país, són gent coneguda, molt famosos, de fet, i en tindran el control”, deia Trump en una roda de premsa informal a la Casa Blanca el 19 de setembre del 2025. Un dels noms que esmentava era el d’Ellison. Una setmana més tard li preguntaven si això volia dir que a partir de l’operació l’algoritme promouria continguts MAGA (en referència al corrent ideològic que s’agrupa entorn del lema "Make America great again"). La resposta va ser taxativa: “Si pogués fer-lo 100% MAGA ho faria. Però no funcionarà així. Malauradament no, tothom serà tractat de manera justa”, però a ningú se li escapa que aquest “de manera justa” pot ser altament subjectiu, especialment en mans d'un president que no dubta a insultar i denigrar els mitjans de comunicació que li desplauen.

A l’espera de concretar aquesta operació per controlar una xarxa social que va ser fonamental per mobilitzar els joves en favor de la victòria dels republicans, els Ellison han començat a moure altres fitxes que els situen com a principal baluard del nou panorama mediàtic que voldria instal·lar un Trump que s’ha passat l’última dècada acusant els mitjans tradicionals de ser enemics del poble i funcionar només com a altaveu dels progressistes. La jugada més sorprenent ha estat nomenar Bari Weiss com a directora de la cadena informativa CBS News.

Amb 41 anys i sense cap experiència en el món de la televisió, aquesta periodista ha aconseguit el timó d’una de les cadenes televisives tradicionals després d’haver-se significat com a assot dels progressistes al país des de la seva newsletter The Free Press. Anteriorment havia treballat per a The Wall Street Journal i com a cap d’Opinió del New York Times, d’on va dimitir al considerar que el diari estava caient en una cambra d’eco en la qual només es publicaven les columnes que reforçaven la línia editorial pròxima als demòcrates en comptes d’obrir el debat a altres punts de vista. La publicació d’un article en què la columnista demanava la intervenció de l’exèrcit per sufocar unes protestes racials va motivar una rebel·lió interna a la redacció –que està radicalment separada de la secció d’Opinió, com sol passar als mitjans anglosaxons– i el malestar va propiciar-ne la sortida.

Al fitxar-la per a la seva filial CBS News, el conglomerat Paramount Skydance va comprar-li la seva newsletter per 150 milions de dòlars. Un dels hits d’aquest mitjà va ser, per exemple, l’entrevista reivindicativa de l’actriu Gina Carano, després de ser acomiadada de la sèrie The Mandalorian, de Disney+, per uns missatges a les xarxes socials en què semblava comparar ser republicà als Estats Units del 2021 amb ser jueu a l’Alemanya de l’Holocaust.

L'entesa amb els reguladors

Aquest aterratge des de dalt s’interpreta com la manera que té la família Ellison de donar resposta a una sèrie de compromisos que adquirits davant la Federal Communications Commission (FCC), quan va sol·licitar al regulador audiovisual que autoritzés la fusió entre Paramount Global i Skydance per crear un nou colós dels mitjans i el cinema. En la carta per defensar el moviment, l’empresa afirmava que “adoptaria mesures per erradicar els biaixos que han erosionat la confiança en els canals de notícies nacionals”, en un clar gest per arrenglerar-se amb les narratives de Trump pel que fa a allò que al país s’anomenen els legacy media, és a dir, els grans mitjans tradicionals. El sí de la FCC, i 8.000 milions de dòlars d’inversió, van permetre consumar la unió.

La CBS, propietat de Paramount, és la mateixa cadena que va acordar pagar 16 milions de dòlars a una fundació de Donald Trump per evitar anar a judici pel cas de l’entrevista a Kamala Harris que el president americà considerava editada de manera fraudulenta. Es dona per fet que amb aquests diners no només s’estalviaven passar pels tribunals, sinó que eren una condició necessària per aconseguir el vistiplau de la FCC, comandada per un dels acòlits de Trump, Brendan Carr. La cadena, pocs dies després de l’acord, va sorprendre amb una torna: cancel·lava el late show crític amb Trump de Stephen Colbert, que deixarà d’emetre’s al maig. L’argumentació que es cancel·la per les pèrdues econòmiques que generava no ha convençut els analistes crítics amb l’actual inquilí de la Casa Blanca.