Un llibre apassionant i incòmode contra la no-ficció

BarcelonaAlegria! Arcàdia ha editat en català El periodista i l’assassí, un dels llibres fonamentals del periodisme contemporani, però perfectament apte per al públic general, i que planteja una qüestió fonamental: ¿és lícit enganyar una font, fent-li creure que es juga a favor seu, per escriure un relat que li serà hostil? L’autora, Janet Malcolm, es va centrar en la relació espúria entre el reporter Joe McGinniss i Jeffrey McDonald, un home acusat (i posteriorment condemnat) de matar la seva dona embarassada i les seves dues filles. L’assassí va acceptar integrar el periodista en el seu equip de defensa, li va obrir el cor en forma de llargues converses i cartes –encara que fos per guanyar-se'l– i, quan va rebre el llibre ja publicat, sense haver tingut dret de revisar-ne l’esborrany, va llegir amb horror que al llarg de 600 pàgines el retrataven no com la víctima del sistema judicial, tal com ell s'esperava, sinó com un nauseabund psicòpata narcisista. McDonald s'hi va querellar, argüint frau i violació de contracte, i va aconseguir que McGinniss, en un acord extrajudicial, li hagués de pagar 325.000 dòlars.

“Qualsevol periodista que no sigui tan estúpid o tan pagat de si mateix per no veure les coses sap que allò que fa és moralment indefensable”, diu la primera i mítica frase del llibre. En tinc dubtes, perquè la traïció individual pot quedar compensada pel benefici col·lectiu. Malcolm rebutja explícitament aquest argument meu. Però la grandesa del llibre és que, fins i tot des de la discrepància en alguns aspectes, es tracta d'una obra d'aquelles que t'obliga a reflexionar sobre si pot existir una narrativa periodística honesta i factual o si, per contra, les servituds de la literatura –la necessitat que els personatges siguin interessants i les escenes rodones– empenyen per força cap a l'abisme de la traïció.