Els llibres que Hitler no va cremar
Quan Hitler es va suïcidar tenia setze mil llibres. Actualment, se’n conserven uns 1.300 als Estats Units, entre la Biblioteca del Congrés i la de la Universitat de Brown. Són llibres subratllats i amb anotacions seves als marges de les pàgines. Què explica una biblioteca del seu propietari? Aquesta és la pregunta que vol contestar el documental Els llibres que Hitler no va cremar, que va emetre el Canal 33 aquest dimecres a la nit. Val la pena que el recupereu de la plataforma 3Cat. Produït per la televisió pública alemanya i el canal Arte, s’endinsa en la col·lecció de llibres de Hitler de la mà de Timothy Ryback, el gran expert mundial en la seva biblioteca. Hitler era un gran lector i un bon coneixedor de la literatura europea i de la història de la ciència. Però en cap cas el documental tracta d’investigar els seus gustos. El documental es fa preguntes més ambicioses: què ens expliquen aquests llibres sobre l'origen de les idees assassines de Hitler? Què ens expliquen de l’extrema dreta actual?
Hitler va preservar publicacions que el nazisme va fer cremar. També queden al descobert tots els empresaris que van obsequiar el genocida amb llibres i van deixar el rastre de les seves dedicatòries. Des d’una guia de Berlín escrita per un crític cultural jueu a un receptari de cuina vegetariana, passant per un tractat sobre sistemes de calefacció urbana i un manual sobre com millorar les fàbriques de cigars.
Sovint s’ha considerat Hitler un ideòleg, però el documental demostra com el dictador es va alimentar de corrents culturals de l’època que s’estenien més enllà d’Alemanya i que van influir en molts altres líders i en les seves lleis d’immigració.
El documental recupera els fragments subratllats de Peer Gynt, de Henrik Ibsen; Foc i sang, d’Ernst Jünger, o La caiguda de la gran raça, de Madison Grant, entre altres títols. El text es posa en relació amb imatges d’arxiu de Hitler i el nazisme, i el resultat és molt impactant. Fa angúnia descobrir com algunes de les idees que emergeixen de la biblioteca de Hitler connecten amb discursos actuals de Vox o d'Aliança Catalana. El documental demostra com alguns d’aquests llibres encara els fan servir criminals d’extrema dreta. També explica l’origen de la teoria del reemplaçament i com la va utilitzar el nazisme.
Però el documental no es limita a un exercici de memòria: posa en evidència com els mitjans de comunicació actuals estan repetint l’estratègia. S’aprofundeix en llibres que parlen d’eugenèsia, s’analitza amb experts la literatura antisemita i es destaquen els textos que Hitler va llegir abans de posar en marxa el genocidi. Les idees que hi havia a les tres grans biblioteques de Hitler, a Berlín, Múnic i la seva residència dels Alps, encara ara fan esgarrifar. Els llibres que Hitler no va cremar no és una mirada al passat sinó al nostre present per demostrar com totes les seves tesis ja hi eren abans de Hitler. I com perduren encara.