Lliçons de l’atemptat d’Oklahoma, tres dècades després

S’han complert 30 anys d’una data funesta als Estats Units, quan 2.300 quilos d’explosius van matar 168 persones al detonar a les portes d’un edifici federal a la capital de l’estat d’Oklahoma. Des del punt de vista informatiu, es va fer evident com en temps de grans tragèdies les presses són terreny adobat per a la circulació de rumors sovint malintencionats. Cadenes com la CBS, ABC o la CNN van traslladar la idea que les autoritats buscaven un sospitós procedent del Pròxim Orient. Fins i tot quan la policia va fer circular retrats robot del sospitós, amb faccions caucàsiques, un diari com The Daily Oklahoman insistia que encara es considerava que l’autor podia ser ciutadà d’algun dels països hostils als Estats Units de la regió. La sorpresa va ser majúscula, aleshores, quan dos dies més tard es va portar als jutjats Timothy McVeigh, un americà d’arrel i pell blanca que havia perpetrat la massacre com a forma de protesta contra el govern. Aleshores es va desfermar una onada d’informacions que suggerien una conspiració de la ultradreta. Tampoc: l’assassí va actuar amb ajuda de dues persones, però va ser una acció essencialment de llop solitari.

Ningú va passar comptes amb les fonts que van alimentar –amb el cost d’islamofòbia conseqüent– la teoria del Pròxim Orient, procedent segons es diu de l’FBI. ¿Era honesta o tenia un interès de tipus polític? I, sobretot, ¿ha canviat res en els últims trenta anys per evitar aquestes disfuncions? Diria que no, al contrari, ja que els temps informatius s’han accelerat. Els grans esdeveniments generen grans cobertures, i això vol dir molts minuts d’emissió i molts articles a la cerca del seu clic. Però si no prenem consciència de la vulnerabilitat que això comporta, és fàcil acabar perdent el tresor de la credibilitat per una font interessada. I malintencionada.