19/06/2021

El magnetisme de la ignorància i la conspiranoia

2 min
Una infermera vacuna una pacient

BarcelonaQui ens ho havia de dir, mesos enrere, que les xarxes se'ns omplirien de fotografies de braços amb objectes metàl·lics enganxats. Que si una cullereta de cafè, que si una moneda de dos euros... La web El Diestro publicava la següent notícia: "Un catedràtic de dermatologia i cap de servei d'un hospital denuncia amb una fotografia d'un familiar que el magnetisme després de vacunar-se «és real»". Però el metge sabia perfectament que no era el cas: si ho va exposar així a Twitter era per demostrar la facilitat de viralitzar continguts desinformatius en aquesta xarxa social. Que un mitjà, per precari que sigui, ho agafés i, sense més comprovació, convertís el tuit –ja esborrat– en notícia demostra la vulnerabilitat a aquest tipus de bromes o denúncies. Se suposa que els periodistes, entre que rebem un input informatiu i el convertim en un contingut fem una sèrie de processos per assegurar que el que es publica sigui rigorós. Tècnicament el titular era cert –un doctor ho afirmava– però si ara un biòleg escrivís que les vaques volen, per molta càtedra que tingués el més prudent seria fer algunes comprovacions abans de fer-ne notícia. L'intrèpid reporter aviat hauria trobat informació sobre la impossibilitat que les vaques ens delectin amb acrobàcies aèries. Doncs bé, sobre això de les vacunes... exactament el mateix. Pensar que aquells mil·lilitres de líquid tenen prou metalls pesants perquè els imants s'aguantin per força magnètica al braç és tan versemblant com l'aparició espontània d'ales en vaques frisones, brunes de Letònia o Angus d'Aberdeen.

Ara bé, el metge hauria de ser més conscient del perill associat al seu petit experiment. El seu cercle immediat a la xarxa social pot ser petit, però n'hi ha prou que un mitjà hi piqui perquè s'estengui la prevenció antivacunes.

stats