La manca de confidencialitat del 112

Dilluns, a Espejo público d’Antena3, informaven sobre la mort de l’empresari Isak Andic i connectaven en directe amb el tanatori per mostrar la repercussió social del decés. Més tard, els col·laboradors, conduïts per Susanna Griso, elucubraven sobre els riscos i les característiques de la ruta que seguia l’empresari quan va caure. Però el que van estar anunciant durant una bona estona per crear expectació va ser el suposat accés que havien tingut a la trucada al servei d’emergències que havia fet el fill d’Andic per demanar ajuda. Minuts més tard, un dels copresentadors en donava els detalls contravenint els codis ètics més elementals: “Hemos tenido acceso en exclusiva a la llamada que hizo el hijo del empresario al 112, justo después de la caída mortal, el sábado a la una del mediodía”. Aleshores, transcrivien en pantalla la suposada conversa entre el fill i la teleoperadora. Era només el text i unes veus del programa feien la recreació. No van cometre el disbarat d’afegir dramatisme interpretatiu al diàleg, però això també distorsionava la realitat de la trucada. La falsa calma amb la qual es reproduïa la petició d’ajuda creava una sensació d’indiferència davant la desgràcia molt inquietant.

És un escàndol que el 112 no respecti la confidencialitat que se li pressuposa, filtrant als mitjans de comunicació el contingut de les trucades que rep. Un crit d’ajuda a un servei d’emergències pertany també a l’àmbit privat de les persones. Fer-ho públic vulnera el dret a la intimitat, les normatives de protecció de dades i afecta la dignitat de les persones. Espejo público recreava la conversa en comptes de reproduir-ne la gravació original per intentar driblar la llei. És sensacionalista i no aporta res. I converteix una situació molt crítica en una mena d’espectacle per a l’audiència. Tot i posar, en un petit rètol en pantalla, que es tracta d’una recreació, es confon l’espectador que, davant l’impacte d’aquella exclusiva, pot arribar a creure que la trucada és l’original. La locució del diàleg en manipula el component emocional. Teatralitzar les trucades al 112 és un recurs televisiu del qual s’ha abusat en els últims anys, especialment en tota mena de true-crimes que, en massa ocasions, ni tan sols especifiquen que són recreacions. Es normalitza el fet que la televisió tingui accés a aquest tipus de documents sonors.

Que només 48 hores després de l’accident, Espejo público oferís el contingut de la trucada al 112 és molt greu, en el cas d’Andic i de qualsevol altra persona. La família de l’empresari hauria de denunciar-ho i demanar responsabilitats per la filtració. Els usuaris han de tenir confiança en els mecanismes de seguretat ciutadana, han de tenir la garantia que aquests organismes són espais segurs en cas de necessitar-los. I que les trucades no es converteixen en carnassa mediàtica per exclusives morboses.