Una mena de 'Tor' però a l’engròs
La sèrie més vista de Netflix aquests dies és Indomable (Untamed), un thriller rural que enganxa a la primera escena. És una producció molt comercial que segueix els cànons més típics de la plataforma. A part d’atrapar-te té un element afegit: pots anar criticant els recursos més forçats de guió i comentant els defectes. T’hi enganxes i la poses en qüestió a la vegada, com un plaer culpable. Indomable vindria a ser una mena de Tor en versió Yosemite, és a dir, a l’engròs. Un entorn natural espectacular i salvatge que amaga misteris, un grup de hippies passats de rosca ocupant la muntanya, uns quants conspiranoics, assassinats, interessos econòmics al voltant del parc natural i un elenc de mascles molt mascles marcant el seu territori. Si Carles Porta mai decideix rematar l’espectacle al voltant de Tor amb una ficció, és imprescindible que s’inspiri en aquesta sèrie.
Indomable arrenca amb una seqüència plena de tensió que provoca vertigen, a la falda d’El Capitán, el cingle escarpat tan admirat pels escaladors. L’aparició del cadàver d’una noia comportarà una investigació que reactivarà conflictes del passat. El protagonista és Kyle Turner, un agent federal del parc natural ple de traumes i amb una història personal fosca. Coneix el parc del Yosemite al mil·límetre i s’hi passeja a cavall, vestit de Coronel Tapiocca, com si estigués rodant un anunci d’uns grans magatzems. És un tot terreny: sap muntar, pilota helicòpters, practica l’alpinisme més extrem, té una vista superdotada per detectar un cabell en una branca al mig del bosc i un olfacte digne dels millors mamífers. Tot i tenir males puces, viure com un indigent, estar deprimit i aixecar massa el colze, surt cada matí de la cabana fet un pinzellet per patrullar. Part de l’estratègia narrativa del guió consisteix en crear un cercle de personatges en què tots intenten amagar un passat dolorós. Com que tothom explica la seva vida a mitges, el misteri sempre es manté.
La sèrie potencia l’efecte hipnòtic dels paisatges espectaculars del Yosemite, i tota la fauna humana que viu amagada entre les fulles, en petits campaments que semblen la zona de càmping del Decathlon. El que resulta indomable de veritat són els tòpics i els estereotips, especialment els masculins. Hi ha sobredosi de testosterona de senyors amb texans i camises de quadres armats amb escopetes de caça i que a la nit beuen whisky per ofegar les penes. I, malgrat tot, vols saber què ha passat i com acaba. Només són sis capítols i a partir del tercer la sèrie perd una mica el ritme perquè la troca es comença a embolicar massa. La trama deriva en una història una mica més sòrdida que el misteri rural inicial, s’acumulen els drames de massa personatges i, a l’hora de desenredar la història, tots han de donar massa explicacions. Potser per això, quan arriba el desenllaç, a la sèrie sembla que li costa trobar el moment de tancar. Això sí, tal com va passar amb Tor, Indomable pot ser que estimuli la peregrinació de turistes cap al Yosemite. És una magnífica promoció del parc natural. No és estrany que l’hagin estrenat en període de vacances.