Més moral que l’alcoià o que ‘El País’ fent enquestes

BarcelonaEs diu que les enquestes tenen cuina, però caldria especificar que hi ha dos jocs de fogons. D’una banda, el marge creatiu que dona ponderar la mostra i introduir-hi correccions. I de l’altra, la cuina de les espècies, la que es fa a redacció tirant-li el pebre d’uns titulars intencionats o dissimulant un mal sabor amb la cúrcuma de la dada enterrada a l’última línia. Aquest dilluns concorren tres enquestes electorals, i n’hi ha per sucar-hi pa. Els oracles fa temps que pronostiquen una victòria còmoda del PP, que sumant-hi Vox s’assegura una majoria també còmoda de govern. Però això no deprimeix El País, que titula “El PSOE trepitja els talons al PP com a primera força política” i inclou un gràfic on els socialistes amarren el 29,4% dels sufragis, pel 30,5 dels populars. Però resulta que el percentatge de vots només serveix per tustar-se l’esquena, ja que els governs es construeixen amb majories de diputats. I, coses de la distribució d’escons, tot i l’empat tècnic en vots el PP escombra en diputats. “Els socialistes creixen per la caiguda dels indecisos”, asseguren al subtítol.

Anem ara a La Razón. “El PP aconsegueix 150/152 escons i el PSOE baixa a 106/108”. A dins, se’ns diu que Sumar i PSOE han perdut 3,4 milions de vots. El panorama, com es veu, no té res a veure i és de triomfalisme enorme en favor dels populars. Em quedo amb aquesta frase: “El PP es queda estancat, en el millor sentit de la paraula, com a irremeiable guanyador de les eleccions”. Estancat? Segur? Vejam què diu El Mundo, poc suspecte de filosocialista: “El creixement de Vox colpeja el PP en arrabassar-li més d’un milió de vots”. Vaja, curiosa manera d’estancar-se. Les enquestes haurien d’il·luminar el panorama, però en realitat els diaris les fan servir com si fossin aclucalls dels cavalls perquè el lector no desviï la vista del recte camí.