Mor Eugeni Sallent, exdirector de RAC1 i TV3

BarcelonaDe perfil discret, generós amb el talent i paraula sempre amable, Eugeni Sallent és l'executiu que va liderar des de la sala de màquines de la gestió el naixement i creixement de RAC1 fins al lideratge de la ràdio en català. L'emissora ha confirmat aquest dimarts la seva mort, víctima d'un càncer, amb 63 anys. En el seu currículum figura també la direcció de TV3, en els temps convulsos posteriors a la crisi del 2010.

Nascut a Sabadell l'any 1962, Eugeni Sallent i Garriga era fill del creador de l'empresa Educa, dedicada als jocs educatius i els trencaclosques. Informàtic de formació, va cursar també un màster en direcció d'empreses a l'Eada i aquest doble vessant li va permetre ser consultor dels sistemes d'informació del Centre Informàtic de la Generalitat a mitjans dels anys 90. Des d'allà, i seguint a l'esfera pública, va ser nomenat gerent del grup d'emissores de Catalunya Ràdio, càrrec que va exercir fins al 1999, moment en el qual va saltar a una emissora privada que naixia, de la mà del Grupo Godó: RAC1 (i la seva emissora germana, RAC105).

Era una aposta de cert risc, ja que la ràdio naixia sense oients i al mateix temps que una altra proposta privada, Ona Catalana, a la qual s'atribuïen padrins polítics més potents. Des del despatx de gestió com a director general, i en bona part gràcies a fitxar el talent descontent de Catalunya Ràdio quan el tripartit va començar a governar –com ara Jordi Basté o Toni Clapés–, va conduir RAC1 a la primera posició com a ràdio més escoltada al país, posició que encara manté. El 2007 se li va reconèixer el mèrit en forma de Premi Nacional de Comunicació. I l'any 2010 va rebre el premi Quim Regàs de periodisme, en reconeixement de la seva trajectòria.

L'any 2012, però, va tornar a l'esfera pública, en aquest cas per dirigir TV3. Ho va fer sense rebre cap vot en contra en el si del consell de govern de l'ens: els membres a proposta de Junts i el PP li van donar el sí, mentre que els dos consellers designats pels socialistes es van abstenir. Substituïa Mònica Terribas, i el seu encàrrec, tot i ser director del mitjà, de nou tenia un vessant més centrat en la gestió que en els continguts: era l'etapa de la gran ressaca econòmica i el president de l'ens d'aleshores, Brauli Duart, comptava amb ell per intentar capejar la situació d'haver de veure com la Corporació perdia un terç del seu pressupost, a mesura que el govern de Convergència en retallava l'aportació pública i la publicitat queia estrepitosament. Malgrat tot, la televisió, que havia assolit el lideratge el 2010, va poder mantenir-se com la més vista del país.

Sallent va abandonar el càrrec el 2016, descontent pel que entenia que era una politització evident dels càrrecs de director i cap d'informatius, tant a TV3 com a Catalunya Ràdio, després del canvi de govern a la Generalitat que va comportar l'entrada d'Esquerra. En virtut de l'acord entre Convergència i els republicans, el primer partit es va adjudicar la direcció de TV3 i la dels informatius de Catalunya Ràdio, mentre que ERC es va quedar amb els càrrecs simètrics, en un sistema que internament es va conèixer com "la cremallera". Sallent va marxar discretament, però anys més tard, al llibre Objectiu TV3, va explicar: "Jo ja en tenia prou. I les circumstàncies polítiques del moment no em van agradar. No diré coses políticament incorrectes, perquè després em cauran bastonades, però no estava d'acord amb els repartiments de càrrecs que es feien des dels partits. És molt difícil, en aquella casa, sortir-te'n si intentes fer la feina des d'una visió estrictament professional".

Sallent va fer la resta de la seva carrera a Mediapro, en càrrecs de responsabilitat sovint a l'estranger, com ara Itàlia o Llatinoamèrica.