BarcelonaL'empresa cervesera Moritz ha obert una sucursal al flamant Born Centre Cultural que hi ha al final del passeig del Born de Barcelona. En un espai diàfan (01) que inclou bar, botiga (02) , restaurant i vistes a les runes del bombardeig de l'any 1714, la marca catalana ha fet servir el seu encant distingit però cool per fer un repàs de la història del segle XVIII i de la Guerra de Successió des de la seva carta. En la presentació als mitjans de comunicació, els responsables de l'empresa explicaven que en el concurs públic que es va fer per concedir l'espai a alguns gestors, Moritz es va comprometre a dotar la seva proposta de contingut i anar més enllà de la típica cafeteria de museu per a les persones que visiten les restes urbanes sota la teulada del mercat que va projectar l'arquitecte Antoni Rovira i Trias a finals del segle XIX. És a dir, aquest nou espai cultural de la capital catalana havia d'anar una mica més enllà que els molts altres bars i restaurants de la zona. I, per començar, ja ha estat així.
La marca s'ha llançat a cobrir les necessitats gastronòmiques de l'espai a través d'una carta molt completa que ha dissenyat Albert Planas i que ha concebut el xef Jordi Vilà, que té una estrella Michelin i és el mentor de les diferents ofertes gastronòmiques de tots els locals de Moritz a la ciutat.
A la carta d'El 300 del Born -que és com l'han batejat- s'hi poden trobar una gran quantitat de plats, platerets i postres que, sense superar gairebé mai els deu euros, tenen una justificació històrica -en algun cas, pretext- per ser-hi. El revers de la carta explica per què hi són alguns dels plats. Per exemple, dóna a entendre que l'entrepà del conseller -farcit de peus de porc amb all i oli- no és qualsevol cosa, ja que recorda que el conseller en cap era el primer de la jerarquia que governava Barcelona al segle XVIII. De fet, la ironia en què s'han apropat els de Moritz a alguns dels fets del 1714 resulta fins i tot graciosa. Sobretot en les (extra)picants patates braves que ells han batejat com a braves de Felip V, que piquen molt, "tant com ells ens van picar a nosaltres".
Moritz s'ha espremut el branding per vestir aquest lloc d'història i d'estil propi. I, per fer-ho, han comptat de nou amb la col·laboració del concept designer Chu Uroz, que ara ha vestit els cambrers (03) dels colors de Moritz però amb una picada d'ullet a la catalanitat que Moritz porta incorporada i en què ha volgut aprofundir situant-se en aquest espai tan simbòlic per a Catalunya.
No obstant, aquests miquelets minimalistes no són l'única mirada al país. Moritz també ha fet un gest cap al context català a efectes pràctics. El pa els el fa la mateixa empresa del Maresme que al seu establiment de la ronda Sant Antoni, i altres productes els compren a proveïdors gastronòmics del barri.
Però l'aposta més forta en la presentació de l'espai ha estat dedicar-li una cervesa. Es tracta de la 17.14 (05) , que té com a producte essencial el gingebre. La cervesa només es pot consumir allà i no la venen en les altres botigues de la marca. Tota una declaració d'afecte per un projecte que, com explicava ahir el director de Moritz, Albert Castellon (04) , "és més que una oportunitat de negoci, és també una oportunitat de marca".