La mort del Papa i diaris d’un altre món

Sense ombra de dubte, el titular que passarà a la història el dia de la mort del papa Francesc serà l’aparegut a La Razón en paper dilluns: "El papa Francesc, ressuscitat: urbi et orbi i papamòbil". Es va escriure diumenge, esclar, però el portadista no es va curar en salut i, quan el diari va arribar als quioscos i va saltar la notícia a primera hora del matí, aquella primera pàgina sí que es convertia en immortal. Però, tot i que no sigui tan aparatós com aquest desgavell, encara em sobta més que El País i l’Abc, aquest dimarts, titulin "Mor el papa Francesc", a seques. Aquests exemplars arribaven als lectors gairebé vint-i-quatre hores després que tots els digitals, les ràdios, les televisions, les xarxes socials i els grups de WhatsApp comentessin la notícia. No seré jo qui advoqui per l’excés de salsa, però en aquest cas servir la notícia, a pal sec, sense un trist acompanyament d’interpretació o, fins i tot, poesia, em sembla directament una actitud superba, com si el món no hagués evolucionat en les últimes dècades i els diaris impresos fossin encara els que desvelessin les notícies a la majoria de la població.

Quan va morir Michael Jackson, va passar el mateix. La immensa majoria de rotatius titulaven "Mor el rei del pop" o alguna variació mínima sobre aquesta idea. El brasiler Extra, en canvi, va posar la portada tota negra, amb el nom de l’estrella musical, els anys de naixement i mort i un dels seus icònics guants blancs trencant aquell dol. El resultat era impactant, bonic, memorable. En el cas de Francesc, m’agrada el que ha fet l’italià La Sicilia, titulant "El papa de l’altre món": fa una picada d’ullet a la intel·ligència del lector, que intueix que l’altre món al qual es refereix el rotatiu no és el celestial, sinó el dels desposseïts, igualment inadvertit als ulls corrents.