BARCELONACorresponsals de luxe
Un dels símptomes de potència i ambició del diari va ser la seva xarxa de corresponsals. Josep Pla, per exemple, va ingressar a la redacció el 1919, amb 22 anys, quan la capçalera encara s'editava en castellà. Es va encarregar durant un temps de l'edició de nit i després va cofar-se el barret de corresponsal per publicar-hi cròniques des de mig Europa. Josep Maria de Sagarra hi escrivia des de Berlín. A París hi havia Josep Maria Planas. Un altre corresponsal il·lustre va ser Josep Carner, que informava des de Beirut, i també a d'altres ciutats on vivia amb motiu de la seva carrera consular. Eugeni Xammar també en va ser corresponsal, tot i que només entre el 1914 i 1918 i, per tant, publicant en castellà. I Francesc Macià, entre el novembre del 1916 i el gener del 1917, des de París.
Els anuncis
Fullejar els anuncis del diari permet fer-se una idea de quines eren les prioritats de l'època. I ajuda a saber quant valien les coses. Una casa a la Florida, per exemple, als anys 20 costava 10.000 pessetes pagades al comptat, o bé 75 pessetes al mes, si es feia a terminis. Abunden els anuncis de productes de bellesa i també medicinals. I, dins d'aquests, els que ajuden a prevenir -o pal·liar- les malalties venèries. El sabó Zotal, per exemple, apareix anunciat amb freqüència.
Els crítics
La importància del món de l'espectacle queda palesa en l'espai generós que la publicació dedica al teatre, el music hall , el cinema i la boxa, els espectacles de masses d'aleshores. Entre els crítics que hi van publicar hi ha alguns noms essencials com Sebastià Gasch, Àngel Ferran, Joan Tomàs, Baltasar Samper i Domènec Guansé.
Crònica de guerra
El diari permet seguir l'evolució de la Guerra Civil dia a dia. Corprèn llegir que, durant la primera setmana, La Publicitat va minimitzar l'alçament del general Franco i gairebé cada dia obria en portada amb un titular que suggeria l'esclafament de la revolta. D'un dia per l'altre, just una setmana després de la sublevació, el rotatiu adverteix que caldrà la implicació de tots els catalans per parar aquesta ofensiva feixista. Seguiran com és sabut tres anys de guerra cruenta que acabarà amb una derrota del bàndol republicà i, de retruc, comportarà el tancament del diari.
La catalanització
El diari apareix per primer cop en català l'1 d'octubre del 1922: Acció Catalana havia comprat la capçalera La Publicidad i va catalanitzar-la, també ideològicament. No van voler evidenciar un trencament: "Res del que viu amb saba catalana no cal matar-ho: és un deure aprofitar totes les energies per la causa nacional", deia el text de presentació.
Un diari polític
Acció Catalana es va fundar el juny del 1922, com una escissió de la Lliga Regionalista, a qui titllava de massa poc nacionalista. Només quatre mesos després, adquirien la capçalera per tal de tenir un diari obertament de partit, una opció habitual a l'època. Esquerra Republicana tenia aleshores La Humanitat i la Lliga s'expressava oficialment a través de La Veu (dirigit justament per Enric Prat de la Riba). Acció Catalana va publicar també una revista que duia el nom del partit.
Dictadura i censura
El general Miguel Primo de Rivera fa un cop d'estat el 13 de setembre del 1923 amb el qual inaugura un nou règim dictatorial de sis anys. La Publicitat pot seguir publicant-se, però sota la lupa atenta de la censura. Sovint sortirà amb quadres en blanc, petja del cop de tisora censora. Jaume Bofill i Mates publicarà aquells anys molts articles farcits de missatges subversius entre línies.
L'època en castellà
En la seva encarnació com a diari en castellà, La Publicidad va ser també un diari polític, republicà i anticlerical. Eusebi Corominas en va ser el primer i principal director, amb noms com Carles Costa i Marcel·lí Domingo com a redactors destacats. L'hemeroteca digital de l'ARCA permet consultar, per exemple, com el diari va donar suport a Jacint Verdaguer en el seu conflicte amb les autoritats eclesiàstiques. A partir del 1915, va canviar de mans i va accentuar el caràcter catalanista.
Vinyetes
La tradició satírica a Catalunya és important i a l'època hi havia un munt de publicacions que retrataven els costums i l'actualitat de manera burleta. La Publicitat , tot i el seu to intel·lectual, va incorporar alguns dels ninotaires més importants de primers de segle XX. Junceda, Tísner, Apa, Castanys i Mallol són només alguns dels noms més freqüents que van publicar vinyetes a les seves pàgines, sovint en portada. La Publicitat compartia molts col·laboradors amb el setmanari Mirador , fundat per Amadeu Hurtado el 1929, i que, centrat en la literatura i l'art, era el germà cultural del rotatiu.
Literari
El diari feia apologia de la culturització del país i per això, en diverses ocasions, va publicar novel·les per entregues. Una de les més celebrades va ser Guerra i Pau , de Lev Tolstoi, en traducció de Carles Capdevila, un dels directors que va tenir La Publicitat . En dates com Sant Jordi, era freqüent publicar-hi poemes.