Per què Netflix hauria de fitxar Stephen Colbert

“Netflix, truca’m. Estic disponible a partir del juny”. Stephen Colbert acomiadava amb aquesta ironia el seu xou abans de les vacances que precediran encara una última temporada. Però, si jo fos la plataforma, recolliria el guant immediatament. Tinguem en compte que els serveis a demanda estan retallant el terreny de les televisions tradicionals i, per tant, accelerant la seva obsolescència. Esports, concursos, entreteniment... incorporar un late show diari seria una bona manera de posicionar-se com la nova interfície per a la televisió de tota la vida. Tot i les sospites evidents que la CBS s’ha tret de sobre Colbert per fer-li la gara-gara a Trump, és cert que el format perdia 40 milions de dòlars a l’any (tot i ser líder d’audiència). Però, per aquest preu, li permetia una cosa fonamental: ser part de la conversa, ser rellevant. Netflix ja ha experimentat amb aquesta tipologia de programes amb el late show setmanal de l’humorista John Mulaney. Tan sols ha de fer el següent pas natural.

La qüestió econòmica, a més, no em sembla problema. 40 milions de dòlars de dèficit en una plataforma que inverteix 18.000 milions anuals és la xocolata del lloro. I més si estàs desenvolupant uns plans de subscripció amb anuncis: el format els encaixa perfectament. I la teva presència com a marca en xarxes socials està garantida. A banda de la propina gens menyspreable de comptar també amb una finestra d’or on promocionar les teves pròpies sèries i pel·lícules. A Netflix només li hauria de fer falta vèncer una reticència; la possibilitat d’alienar part dels seus espectadors en uns Estats Units en màxims de polarització. És a dir, tenir l’enteresa de desafiar Trump. Però el missatge que enviaria –estem per sobre del poder polític i donem cabuda a totes les sensibilitats– seria molt potent, guanyador.