Quan la neurona patina de les portades i el ‘lawfare’ també

 “La justícia destapa les clavegueres de Podem”, s’exclamava l’Abc en una portada monogràfica de l’agost del 2020. Feia referència al cas anomenat Neurona, que investigava un suposat cas de finançament irregular del partit de Pablo Iglesias. El Mundo i La Razón també obrien les seves respectives primeres pàgines amb satisfacció poc dissimulada. El fet que el denunciant fos un advocat acomiadat per l’organització hauria d’haver posat alguna capa de cautela, però ja sabem que a les partides de caça major millor tirar amb gran calibre.

Tres anys llargs després, el jutge Juan José Escalonilla ha arxivat el cas sense que se n’hagi derivat cap apreciació de delicte. Això sí, Podem s’ha passat bona part de la legislatura passada –mentre era soci de govern– arrossegant la motxilla de la seva imputació. A veure si l’olor de clavegueres que ensumava el portadista d’Abc no era del partit morat, sinó que venia de galeries molt més properes. Reforça aquesta tesi el fet que, l’endemà de transcendir la notícia, aquells mateixos diaris que frisaven per exhibir les testes decapitades podemites han trobat mil i un temes a posar abans d’informar els seus lectors que cap sospita dels tribunals pesa ja sobre la formació d’esquerres. Instal·lar la sospita permanent és un lawfare de manual, perquè tres anys i mig és un període massa llarg per determinar el que ja el primer dia estava farcit de contradiccions i forats. Veient com determinada premsa abraça determinades causes judicials ben pintoresques i els dedica articles i articles, aquests atacs d’amnèsia sobtats just quan decauen inexorablement –i no deu ser perquè faltin ganes als jutjats per trobar-hi delictes– ens haurien de fer encunyar el terme pressfare. Seria de gran utilitat.