Ningú gosa posar el picarol a Isabel Díaz Ayuso

En aquest joc de palles, bigues i ulls propis i aliens que és la política, el PSOE està escandalitzat perquè una presidenta autonòmica fa un desaire i rebutja una citació de la Moncloa. La novetat és que la díscola és Isabel Díaz Ayuso i que el seu gest ha desautoritzat el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo. Els diaris sanchistes hi suquen pa, esclar. “Ayuso planta Sánchez, desaira Feijóo i causa malestar en els barons del PP”, titula El País. També La Vanguardia subratlla l’acte de rebel·lia. Però aquest dimarts, el més entretingut és veure com els diaris de dreta intenten no evidenciar la flaccidesa del lideratge del polític gallec, al mateix temps que no gosen desafiar la lideressa fetén, sabedors que el salt a la Moncloa arribarà més d’hora que tard. “Génova comprèn Ayuso, però creu que és un error plantar Sánchez”, diu l’Abc, per exemple, amb somriure beatífic i comprensiu. El Mundo nega que hi hagi el conflicte que veuen la resta de mitjans: “El PP fa pinya amb ella i normalitza la «singularitat» de la dirigent madrilenya: «Ella s’ho pot permetre»”. I La Razón obvia qualsevol ombra de conflicte dins el partit: “Difamació i ruptura fiscal, causes de la plantada d’Ayuso a Sánchez”. A l’editorial parla “d’astracanades i fanfarronades dels ministres hiperventilats”, a l’hora que demana respecte en les formes.

Ayuso té tot el dret de sentir-se ultratjada i d’anar posant-se el dors de la mà al front mentre exclama: “Oh, the drama!” Però no deixa d’haver dit dictador a Sánchez. I cabdill bolivarià. I estalinista. I violent. I soci d’ETA. I dictador. I mafiós. I inhumà. I corrupte. I va intentar convèncer la parròquia que s’havia fet fruitariana, per no admetre que havia dedicat un “fill de puta” a Sánchez en seu parlamentària. Tan poc suport que donen a la cultura i tant de teatre.