No és una mera foto (i per tant cal pagar-la)

Ha aparegut el llibre Macarras ibéricos d’Iñaki Domínguez, que proposa una història d’Espanya a través dels seus quinquis més cèlebres. Una foto del Vaquilla il·lustra la portada. L’autor de la imatge és el desaparegut (i enyorat) Paco Elvira. La seva filla, en veure que una obra del seu pare apareixia a la coberta del volum, es va posar en contacte amb Akal i li va sol·licitar una compensació econòmica, que no va obtenir. Aquesta setmana ha començat el judici que ha de dirimir el cas. L’editorial argumenta que la imatge està desposseïda de qualsevol “originalitat creativa” i, per tant, no la considera una obra sinó una “mera fotografia”, és a dir, el registre banal de l’actualitat.

És una argumentació estranya i difícil de sostenir. Si aquesta imatge ha aparegut en diversos llocs –des de la revista Interviú fins a la portada del llibre Fuera de la ley– és perquè té una força expressiva que és fruit de la mirada i la tècnica del fotògraf. Una mera foto podria procedir de les càmeres de seguretat d’un banc, però no de l’obturador d’un professional que tria el moment just, fa probablement unes quantes provatures i selecciona la instantània que millor capta el personatge. El fet que l’editorial posi aquella estampa a la portada com a principal reclam per cridar l’atenció cap al llibre ja demostra el valor intrínsec d’aquesta obra fotogràfica. Considerar-la com a “mera” permet explotar-la sense compensar ningú (i ni tan sols citar-ne l’autoria), ja que es considera que aquestes imatges passen a ser de domini públic 25 anys després de ser preses. Però la feina dels fotoperiodistes mereix un reconeixement més gran, especialment quan les imatges que han pres esdevenen icòniques i part de la memòria col·lectiva, com aquesta del Vaquilla. És una qüestió de diners, esclar, però també de respecte professional.