Qui ens fa pagar car el transport públic?

El no de Junts al decret òmnibus de Sánchez ha estat un revés al govern central dels que deixen la mà marcada a la galta i que s’expressa amb la impossibilitat de tirar endavant una bateria de mesures. Des de la premsa, esclar, s’assenyalen les que tenen un impacte directe en més butxaques, com ara el transport públic i les pensions. Però el que resulta revelador és constatar a qui es culpa d’haver de pagar la T-Usual sense el descompte dels últims temps. La dreta madrilenya ho té clar: Junts és la culpable. Però no carreguen en excés les tintes, perquè més que assenyalar els de Puigdemont com a responsables pels preus de metros, busos i trens, s’estimen més insistir en la debilitat de Sánchez. Ara bé, si aquestes rebaixes les consideren tan necessàries... ¿no haurien d’apuntar el dit també al PP, que no ha volgut tirar-les endavant? D’acord que Junts és soci de legislatura, però si lamentem que l’aritmètica parlamentària permet aquestes negociacions, més enllà de veure-les com a xantatges també seria raonable exigir que els partits d’oposició prestin suport a les mesures que es veuen com a beneficioses. (M’hi jugo un pèsol, en tot cas, que si s’haguessin mantingut els descomptes, la caverna els hauria titllat aleshores de populistes.)

El País, esclar, s’afanya a dir en portada que els causants són Junts i el PP, a qui penja la llufa de ser els qui “tomben les pujades de les pensions i els ajuts al transport”: és una manera de reforçar la idea que Espanya està polaritzada i que només el partit de la rosa és garant de ser dic de contenció contra la dreta que ens vol fer pagar l’abonament més car. Un cop més, el gran trumfo –si no l’únic– dels socialistes i els seus suports mediàtics és dir que l’alternativa és pitjor. Si tu no hi vas (ni que sigui pagant més el metro), ells tornen.