Paraula de Grok. Us lloem, Senyor

Els periodistes de l’agència Efe estan disgustats amb raó amb Grok, perquè va dir que un vídeo que acabaven de penjar sobre un bombardeig en una escola femenina de l’Iran era en realitat un clip antic filmat a Kabul. No era el cas, però el mal ja estava fet i la rectificació admetent l’error no es va viralitzar mentre que l’errònia verificació encara corre pels alegres camps de l'internet social immoderat. Més encara: l’escrit del comitè professional d’Efe lamentant que un mico amb escopeta com Grok –divertit i útil a estones, però perillós– ha estat rebut pels clàssics perfils de la bandereta espanyola i la bio gallarda amb una allau de comentaris ofensius o on es recorden errors del servei. 

Ja som al cap del carrer. Ningú no diu que els mitjans de comunicació siguin perfectes. Però els que són seriosos, i Efe ho és, tenen unes polítiques clares amb els errors: admetre’ls sense embuts i assegurar-se que no es propaguen més. En canvi, les xarxes socials encongeixen les espatlles i diuen “coses de l’algoritme”, com si les seves al·lucinacions fossin inevitables i impossibles de mitigar. Si a això li sumem la caterva d’il·luminats que encara que els plantis l’evidència al davant segueixen entestats en criticar-te, ja tenim el sistema tancat perfecte pel qual es destrueix tota possibilitat de construir un consens social mínim basat en la factualitat. I això Elon Musk i la resta de la tecnoligarquia, ho saben. Venen la idea de l’algoritme autònom i democràtic quan no és ni una cosa ni l’altra: mala cosa, creure que pot ser àrbitre de cap veritat tenint en compte com s'ha programat. Això sí: és convincent i sap enredar bé. Podria fer seva aquella màxima de Chico Marx, a Sopa de ganso, quan etzibà a Margaret Dumond allò de: “I a qui creurà vostè, a mi o als seus propis ulls?”. Cada cop, més parròquia està disposada a contestar: "A vostè, Grok, a vostè, només faltaria".