'La fugida, veritats ocultes', el documental de 3Cat que denuncia la impunitat dels agressors sexuals
La televisió pública estrena un treball d'investigació centrat en els abusos a menors per part de religiosos
BarcelonaEl juny del 2024 el Sense ficció de 3Cat emetia La fugida, el documental sobre els abusos sexuals a menors dels Jesuïtes de Casp i del Col·legi Sant Ignasi de Sarrià. Aquell treball de periodisme d'investigació continua aquesta setmana amb l'estrena aquest dimarts de La fugida, veritats ocultes, una producció que amplia la investigació amb nous casos i fa èmfasi en els mecanismes d'encobriment dels agressors per part de les congregacions i escoles religioses. El documental tindrà dues finestres d'emissió: es podrà veure a través del Sense ficció a les 22.05 hores i també estarà disponible al 3Cat en una versió ampliada de tres episodis (l'emissió per la televisió convencional uneix les tres parts en un únic episodi).
La fugida, veritats ocultes, documental del periodista Guillem Sánchez que ha estat produït per 3Cat, Ottokar i El Periódico de Catalunya, denuncia quatre responsables d'abusos a menors: Josep Blay, mossèn en una parròquia d'Alella (Maresme); l'escolapi Manel Sales, missioner al Senegal; Joaquim Calvet, professor a l’Escola Pare Manyanet, i Arnaldo Farré, dels Maristes. "El que fem és endinsar-nos en casos que han passat, de nou, en escoles religioses, abusos silenciats i el cas concret de l’enviament al Senegal de Manel Sales", explica Guillem Sánchez, periodista d'El Periódico de Catalunya. El responsable del documental assegura que un dels objectius d'aquest treball d'investigació és "posar cara als abusadors". "Et quedes impactat perquè en aquest documental veus com els abusadors no són conscients del que ha passat, relativitzen els abusos", assenyala.
El documental està construït a través de tres conceptes. En primer lloc, l'encobriment; és a dir, mostra com determinades dinàmiques internes de les congregacions i escoles religioses afavoreixen l'opacitat i el silenciament dels abusos a menors, i com això té conseqüències en les víctimes. En segon lloc, també es posa el focus en la impunitat i mostra com moltes vegades els casos d'abusos sexuals queden fora del recorregut judicial. Finalment, a través del concepte de "germandat", s'explora els mecanismes de protecció i la impunitat dels abusadors quan aquests formen part d'una institució religiosa. En la versió en format de sèrie, cada un d'aquests conceptes dona títol a un dels tres episodis.
Despertar la societat
Segons Sánchez, un dels objectius del documental ha estat mostrar la tasca periodística "en contra de l'encobriment, i també mostrar com es lluita contra tantes dècades de silenci des del punt de vista d'un periodista". "La gent veurà com al periodista els ordes religiosos li confirmen aquelles coses que les víctimes ja li havien explicat. Mai van per davant i podrien anar-hi", diu. "Després de molta insistència, el que fan és anar-te confirmant el que tu ja has pogut comprovar", afegeix. Per la seva banda, Josep Morell, periodista de la productora Ottokar i també director del documental, remarca que el documental va néixer amb l'objectiu d'interpel·lar la societat perquè la gent es faci preguntes. "Què passa amb els abusadors quan els delictes prescriuen? Aquests documentals han de poder provocar que les institucions religioses revisin els seus protocols i també que algunes de les víctimes se sentin menys soles", assegura Morell.
3Cat destaca que aquesta mena de treballs d'investigació són un exemple del compromís de servei públic de la televisió. "Aquests documentals són servei públic, són investigació periodística i d'alguna manera han de servir com a reparació per a les víctimes. El fet que un mitjà públic pugui fer aquests documentals fa que l'impacte a la societat sigui molt gran", explica Montse Armengou, directora del Sense ficció.