Emmanuel Fabian és un reporter de The Times of Israel que va reportar l’explosió d’un míssil als afores de Jerusalem. Ningú va resultar ferit, així que li va estranyar que, en un sol dia, rebés dues comunicacions comminant-lo a refer la història perquè es digués que el que havia impactat en aquella clariana boscosa eren els fragments d’un míssil abatut per les defenses israelianes. Amb la informació que tenia disponible, va considerar que la seva informació era correcta: l’explosió que s’havia produït només s’explicava si el projectil havia esclatat, no pas per la caiguda de les restes explosionades a l’aire. Van seguir més missatges, de to cada cop més inquietant, incloent-hi amenaces de mort, fins que va trobar el desllorigador de per què tanta gent s’interessava per aquell incident en aparença menor. Resulta que hi havia 23 milions de dòlars en joc: els que havien apostat a la web Polymarket que aquell dia l'Iran no aconseguiria fer explotar un míssil en terres israelianes.
Aquest portal s’ha distanciat d’aquestes pràctiques, però resulta l’enèsima iteració del turbocapitalisme digital en què les grans plataformes es desentenen dels excessos que provoquen els seus usuaris amb la magra excusa que elles només proporcionen els terrenys de joc. Hi ha indicis que determinades persones s’han enriquit amb informació privilegiada. I hi ha qui tem que, quan hi ha tants diners en joc, pot acabar influint en la política. No és forassenyat pensar que algú pot prémer el botó de llançar una bomba si amb això guanya una sucosa comissió perquè fa guanyar una fortuna a uns desaprensius. Els esportistes comencen a queixar-se de l’efecte d’aquestes plataformes i ara, pel que es veu, ja els està arribant el torn als periodistes. La censura pot prendre moltes formes i la pressió infame dels bros és una de les que millor il·lustra els temps presents.
