El partit que es podia dessagnar eternament

El PSOE travessa les seves hores més baixes, amb escàndols que van esclatant amb la mateixa cadència que una traca final de festa. El problema és que la caverna s’ha passat tot el seu mandat amb el to tan pujat que ara que arriba el mambo ja no li queda veu –o adjectius– per incrementar la histèria. Mirem, per exemple, el titular de l’Abc: “El PSOE es dessagna per una corrupció sense fre”. Llegint-lo, no em puc estar d’especular sobre quants hectolitres de sang devia tenir. Perquè resulta que el mes passat Periodista Digital feia la notícia “El PSOE es dessagna, el PP aguanta, Vox es dispara i Sumar s’evapora”. I una mica abans, al maig, a El Español: “Pedro Sánchez es dessagna a la UE”. I al març, a La Razón: “Sánchez es dessagna pel pacte en inmigració amb Junts”.

Tota aquesta pèrdua sanguínia no creguin pas que és cosa només d’aquest 2025. El febrer del 2023, a Libertad Digital, titulaven “El PSOE es dessagna electoralment i Sánchez està KO”. I l’any anterior, a Diario de Sevilla: “El PSOE es dessagna per les fugues cap al PP, l’abstenció i els indecisos”. I un any enrere, a El Mundo, deien que “El PSOE es dessagna a Madrid i posa en dubte la Moncloa”. De fet, ja l’any 2016, l’editor del diari Menorca.info, Josep Pons, escrivia la columna “Quan el PSOE es dessagna” i deia que “el que està en joc aquesta setmana no és la continuïtat de Pedro Sánchez, abandonat a la seva sort i amb les hores comptades en la secretaria general del PSOE, sinó la pròpia supervivència del Partit Socialista”. Gran capacitat d’anticipació. Sánchez deu menjar molta carn vermella, si porta deu anys de sagnia i segueix mirant-se el partit des del seu despatx a la Moncloa. Hi ha una insensibilització evident, fruit del perpetu escàndol que han venut determinats mitjans. I quan ha arribat el veritable sutge, ells sí que arribaven exhausts, dessagnats de frases altisonants.