Què passa quan el protagonista de la notícia té cinc anys?
Des del punt de vista informatiu, aquesta setmana ha estat plena d’imatges molt impactants. No només els trens convertits en ferralla a Adamuz i Gelida. També la fotografia delirant de la Casa del Rei amb els monarques, els polítics i la Guàrdia Civil davant del comboi accidentat a Andalusia com si fos un quadre de Goya, una combinació d’horror i frivolitat que ha superat la fantasia de qualsevol manipulació. Una altra de les imatges que també han provocat consternació ha sigut la del nen de cinc anys detingut pels agents de l’ICE a Minnesota. El que cridava l’atenció era que poguéssim veure la cara de la criatura. En el marc legal europeu i espanyol els menors s’han de protegir. No se’ls ha de poder identificar ni la seva imatge pot persistir en l’àmbit digital. Els drets del menor prevalen al dret a la informació. La cara específica d’aquella criatura no era necessària per informar dels fets. La consternació de la notícia radica en el fet que es tracta d’un infant, no que sigui aquell infant en concret.
L’única cadena que va ocultar la cara del nen detingut va ser La 1. El Telediario va col·locar una banda negra a la part superior de la cara del nen. En una altra fotografia, la criatura es veia de lluny i darrere d’una reixa, de tal manera que no se la identificava. Ni a Antena 3 Noticias ni al Telenotícies de TV3 es va preservar la identitat del nen. Tant a Informativos Telecinco com a La Sexta Noticias no només van incloure l’escena de l’infant detingut, sinó que hi van incorporar una fotografia de carnet i la imatge del calaix del nen a l’escola, on hi havia enganxada una altra fotografia seva i el seu nom a sota.
Quan els mitjans de comunicació no difuminen les cares dels menors hi acostuma a haver dues excuses. La primera, que als Estats Units la llei funciona d’una altra manera. La First Amendment, que garanteix la llibertat d’expressió i de premsa, pesa molt més que la protecció de la intimitat. L’altre pretext és que la fotografia ja circula arreu, en l'àmbit digital i en l'àmbit internacional. La imatge sense pixelar ha esdevingut global i no té cap sentit esborrar el que es pot trobar ben definit i explícit en qualsevol altre lloc.
Però no es tracta només del que diu la llei. Pixelar la cara d'un menor és també una decisió editorial de cada mitjà. És una manera d’expressar quin és el compromís de cada cadena amb la protecció dels menors. Si s’hagués tractat d’un nen català exposat a un conflicte social i polític, en situació de vulnerabilitat, se l’hauria protegit. Tots els nens haurien de ser considerats iguals, i la llei als Estats Units no exonera les televisions d’aquí a respectar els drets dels menors. És un compromís ètic. Potser ara no suposa cap dany per al nen, però no podem saber les repercussions que aquesta imatge tindrà en el futur d’aquesta criatura.