Una patata calenta que ningú vol entomar

El PSOE ha demanat empara a diverses agrupacions periodístiques –FAPE, APM i APP– pel que considera una campanya d’odi practicada per “pseudomitjans i pseudoperiodistes”. En concret, insta les entitats a donar suport a la petició que formularan al Congrés, al Senat i als Parlaments autonòmics perquè es retirin les credencials a aquests professionals. Però les associacions han dit que nanai: que concedir o retirar una acreditació de premsa correspon a les institucions, no pas als òrgans gremials. Fa un temps, la Generalitat va demanar també l’aval del Col·legi de Periodistes després de retirar la credencial a Xavier Rius, d’e-notícies, pels comentaris inapropiats efectuats durant una roda de premsa del Govern. L’organisme criticava el professional, però alertava també del perill d’afectar la llibertat de premsa. I el TSJC, revisant el procediment d’exclusió, va obligar a tornar el passi d’entrada.

Hi ha periodistes que acudeixen a les rodes de premsa com a escenari des d’on enregistrar els seus editorials sense pregunta, a l’espera de provocar una reacció apassionada del seu destinatari i arreplegar un grapat de clics. És el seu moment de glòria, però també una disrupció que pot degenerar en una manca de respecte als compareixents i a la resta de periodistes. Quina és la solució? No pas que les organitzacions sectorials decideixin res: quin perill! Retirar l’acreditació d’un periodista és prou greu perquè, si es pren aquest camí, sigui amb un procés regulat i ple de garanties, instat per un organisme independent blindat a prova de polítics i grups mediàtics. Però això, a Espanya, ¿és mínimament imaginable? L’única via és que les institucions facin bons reglaments, dins dels límits legals, per fer front a aquesta perversió del sistema i alhora garantint que no es compromet la llibertat d’informació.