El pes dels cadàvers, el pes dels vius

És sabut que, en periodisme, els morts tenen un pes variable. Ocupen una quantitat de centímetres quadrats o minuts als mitjans depenent de la seva proximitat –geogràfica, però també emocional– amb el lector. La gestió d’aquests pesos és delicada; la balança, cruel. L’endemà de l’alto el foc que Trump intenta fer passar per pla de pau cinc civils palestins van ser assassinats per dos drons de l’exèrcit israelià. El valor informatiu de la notícia és evident, ja que il·lumina la fragilitat de la situació a Gaza, però la majoria de portades del dia no li donaven espai. O l'hi donaven embolicant la troca. “Primera violació de l’alto el foc a Gaza”, deia La Razón, sense explicar qui trencava l’acord i amb quines letals conseqüències. El subtítol era també magníficament el·líptic: “Ja hi ha hagut almenys nou morts i Israel tancarà el pas fronterer de Rafah fins que Hamàs no entregui els cadàvers de la resta de segrestats morts”. De nou, sense especificar que els morts són palestins. I, sobretot, sense indicar que no és que “hi ha hagut” nou morts, sinó que algú els ha matat. Escrit així, es dona més importància als cadàvers d’una banda que als que encara estaven vius de l’altra. Passava també a La Vanguardia, que destacava en primera pàgina “L’organització terrorista s’endarrereix en el lliurament dels ostatges morts” i no recollia les víctimes de la jornada.

Tot això mentre l’Abc obria amb “La repressió de Hamàs posa Gaza al caire de la guerra civil”, que també evitava consignar la repressió de l’exèrcit israelià per explicar les morts causades per la pugna pel poder entre l’organització palestina i el clan Dughmush. Hamàs haurà de respondre per les seves bàrbares polítiques del terror, però el compliment del singular pla de Trump –amb inquietants vel·leïtats immobiliàries– mereix un pesatge dels morts una mica més rigorós.