Si els polítics fan trampes, el periodisme en pot fer també?

La BBC es troba enmig d’un incident diplomàtic greu amb la Casa Blanca. Resulta que un exmembre del comitè que vigilava els estàndards periodístics de l’ens ha elaborat un dossier de dinou pàgines amb diferents casos polèmics. Un dels més vistosos afecta el programa Panorama, que, en una emissió just abans de les eleccions americanes, va muntar dues frases dites per Trump amb una hora de distància el dia de l’assalt al Capitoli com si fossin una de sola. I així, amb tisora i cel·lo, semblava que el mandatari esperonava la multitud a irrompre violentament a la cambra on resideix la sobirania popular. La líder de l’oposició, Kemi Badenoch, ja ha demanat destitucions a la BBC i s’han reactivat les veus que, des de fa anys, pressionen per reduir-li el finançament de manera dràstica (perquè creuen que els va a la contra). Certament, un muntatge així és inacceptable, sobretot perquè estava presentat com una sola frase quan es tractava d’un petit monstre de Frankenstein. Ara bé, convindria no perdre de vista que el sentit de totes les bravades que va deixar anar Trump aquell dia funest anaven en la mateixa direcció. Se’n va guardar prou de no pronunciar les paraules màgiques “Arraseu el Capitoli”, però sense la seva benzina incendiària –curosament formulada– la turba no s’hauria mobilitzat amb aquella intensitat. Una sola instrucció d’ell hauria aturat els aldarulls.

Precisament perquè els polítics populistes dominen l’art de la retòrica que causa efectes però esquiva les responsabilitats penals –només cal veure com els discursos racistes sempre arriben encoixinats– el periodisme ha d’extremar les formes. Perquè les formes són la veritable batalla. Per injust que sigui, la BBC havia d’advertir els espectadors que estava fent un max-mix del seu discurs. Encara que el sentit de tot plegat només el discuteixin els cínics.