Pot demostrar qui és vostè, alcalde?

El diari britànic The Times ha protagonitzat una ficada de pota descomunal. Publicava una entrevista a l’exalcalde de Nova York Bill de Blasio en la qual criticava de manera molt directa el candidat Zohran Mamdani, la qual cosa era sorprenent tenint en compte que durant els mesos anteriors l’havia lloat en repetides ocasions. ¿L’explicació d’aquest canvi sobtat de parer? El periodista havia estat parlant amb un altre Bill de Blasio, amb qui havia contactat per correu electrònic, i que va aprofitar que compartia nom amb el polític per no desfer l’evident confusió i encolomar al periodista unes respostes inflamants (elaborades amb ChatGPT, per acabar d’arrodonir el despropòsit). El rotatiu ha retirat l’article, però encara perviu en altres mitjans que se’n van fer ressò i no han advertit encara la vessada.

És realment una badada molt gran entrevistar un alt càrrec a partir d’una adreça trobada per internet i no fer una mínima comprovació. L’altre Bill de Blasio assegura que ell no li va dir mai que era l’exalcalde i que mai se li van adreçar tampoc com a tal, així que es va limitar a donar la seva opinió, però la confusió era evident i va optar per enganyar el periodista no desfent l’obvi malentès. Ara bé, la culpa és de qui firma un article fent veure que ha entrevistat algú sense haver tingut una trobada presencial o una conversa telefònica mínimament articulada, només a partir d’un intercanvi escadusser de correus electrònics. Més enllà de l’embolic, tot plegat evidencia un dels mals del periodisme digital: les presses. Dona’m una frase ràpidament per WhatsApp, que la convertiré en un titular capaç de modificar una cursa electoral. Mamdani ha estat objecte de joc brut per part de la ultradreta americana. Només falta que a sobre pateixi les conseqüències d’aquest periodisme de taulell a qui li costa sortir al carrer o despenjar el telèfon.