El quiosc no li compra al rei les seves memòries de sucre

El llibre Reconciliación del rei emèrit ja s’ha publicat a França i aquesta anomalia editorial ja és el primer símptoma de com tot el que envolta el personatge de Joan Carles és, per dir-ho suau, pintoresc. Després de dècades de gara-gara, aquest dijous només l’Abc li dedica una portada amable, destacant una molt barruda cita: “Jo vaig donar als espanyols una democràcia. És la meva herència”. Com serà la prevenció i el cordó sanitari que ni tan sols La Vanguardia li ofereix asil en portada. Tampoc no ho fa La Razón, però deuen esperar al desembre, quan Planeta –del seu mateix grup editorial– publicarà l’edició en espanyol. A Catalunya, de fet, només El Periódico ho recull en portada, i és per clavar-li una cleca: “Joan Carles I perd l’ocasió de retre comptes”.

En tot cas, la mesura exacta del drama la dona la filera del darrere del quiosc: la del paper cuixé. Allà la condemna és quasi commovedora. “Així va fer patir Joan Carles a Letícia. Humiliacions públiques i rumors maliciosos”, s’exclama Lecturas. “El rei Joan Carles demana perdó a la reina Sofia”, afirma Semana, posant-lo de genolls. “Tots els dards de les seves memòries dirigits a la seva família”, rebla Diez minutos, tractant-lo de pèrfid irredempt. Per al públic popular i lector de la premsa rosa, el seu llegat no serà haver portat graciosament la democràcia sinó haver-li trabucat a Sofia la seva corona a canvi d’una reial cornamenta i la petició de silenci. Joan Carles és la imatge de com internet, malgrat els seus mil i un problemes, ha trencat els monopolis informatius. Perquè, convé recordar-ho, el campechano que ara tots s’afanyen a criticar va dominar el relat durant el gruix del seu mandat. I no era per ignorància. Senzillament, cap mitjà s’atrevia a dir, tot i saber-ho, que l’emperador anava nu. I no només metafòricament.