Ramon Pellicer: "El telèfon fix és el que acostumo a donar"

Tinc un iPhone des de fa poc temps. Abans tenia una Blackberry, i ara he fet el canvi perquè no m'hi he acabat d'entendre mai, amb la Blackberry. A l'iPhone m'hi he adaptat millor, perquè ja tenia un ordinador d'Apple. No em considero, de cap manera, un usuari avançat, sinó que tinc el que deu tenir tothom. El Twitter és una de les aplicacions que més faig servir, juntament amb el WhatsApp, i també hi tinc el mail de la feina. No sempre el consulto, perquè en el moment en què t'hi poses necessites tenir temps per dedicar-hi, però l'hi tinc perquè de vegades estic esperant un mail i és pràctic.

Jo no sóc gaire fan d'utilitzar el telèfon mòbil. És una eina que em sembla molt útil, però no en vull ser un esclau. El telèfon fix és el que acostumo a donar a tothom, i el mòbil l'utilitzo només quan sóc fora i no tinc cap altre mitjà. Faig una vintena de trucades al dia, que són bastantes, però les que rebo són sempre més que les que jo faig. Ja sigui perquè n'he fet una jo i no ho he resolt i em tornen la trucada, o perquè em busquen a mi.

Sóc un consumidor de ràdio diari, cada matí. Em llevo amb la ràdio, em dutxo amb la ràdio, i esmorzo amb la ràdio. És una font d'informació constant i rutinària, fins i tot els caps de setmana. En canvi, és molt puntual que em posi davant de la tele. M'hi poso només amb les coses que m'interessen, com el 30 minuts , el TN migdia o l' Entre línies . Amb tres fills, els hàbits són diferents.