Una autòpsia en viu de la justícia espanyola

Aquesta setmana una portada de La Razón permetia col·locar sobre la taula forense el cos del sistema judicial patri i examinar-ne a plaer les parts purulentes. Ja em perdonaran l’oxímoron, però es tractava d’una involuntària autòpsia en vida. El titular de portada era “Debat al PP pels riscos de mantenir el bloqueig del CGPJ”. S’admetia, amb un cos de lletra generós, que un partit polític feia tacticisme amb un afer tan seriós com permetre els relleus naturals de la judicatura. En el primer subtítol es delimitava el botí de manera pornogràfica: “El que està en joc és el control del 80% de les places del Tribunal Suprem”. La peça suggeria –com d’habitud, sense incloure cap nom ni identificar qui promou aquest debat– que potser era convenient considerar una postura més flexible, ja que si no el perill era que Pedro Sánchez eliminés per llei el requisit de la majoria de tres cinquenes parts al Congrés i al Senat i, avall que fa baixada, designés jutges a plaer. L’article incloïa una frase summament inquietant: “La pressió externa perquè no cedeixin és molt gran, però, al mateix temps, saben el cost del que es juguen si tira endavant la rebaixa de les majories”. Un moment, un moment. Qui aplica aquesta pressió externa al PP? ¿Amb quina palanca? S’està reconeixent que algú vol condicionar un partit polític perquè mantingui una postura respecte als òrgans judicials, i el mitjà hauria d’assenyalar els autors d’aquestes presumptes i greus ingerències.

En una altra pàgina, per cert, escriuen el següent: “És la independència dels jutges, la defensa de la seva llibertat de criteri a l’hora d’aplicar les lleis el que una democràcia digna de ser-ho està més obligada a preservar”. Hom podria pensar que és el text de la vinyeta humorística, però no. Es tracta de l’editorial.