María Corina canvia una medalla de Nobel per una mala foto
Les portades d’aquest divendres narren, i de quina manera, el poder de l’imperialisme americà. María Corina Machado va anar a visitar Donald Trump a la Casa Blanca. Hi va anar acompanyada del pam de nas amb què es va quedar a l'adonar-se que el president americà i virrei de Veneçuela ha preferit pactar amb el chavisme abans que lliurar-li el poder a ella. I portava una ofrena: la medalla original del premi Nobel de la pau que va rebre (i que el Narcisista en Cap també cobejava). La premsa espanyola li fa tot el costat que pot, però les imatges no menteixen: María Corina apareix retratada fora ja del recinte de la Casa Blanca, perquè la reunió es va fer sense fotògrafs, un fet excepcional tenint en compte que Trump es fa retratar tothora. El País, potser amb una mica de maledicència, retalla la fotografia de manera que s’hi veu un rètol que es pot llegir amb segones intencions: “Restricted area. Do not enter”. L’exdiputada va lliurar en l’altar de la desesperació el tribut però van passar tantes hores fins que la Casa Blanca va distribuir una foto del moment –i de pèssima qualitat– que ja era massa tard per a la premsa d'aquí. El resultat? Portades on se la veu amb les reixes, de fons, que mantenen turistes i curiosos a un parell de centenars de metres de les dependències. Ferros que recorden, a més, als barrots d’una presó.
“Trump rep María Corina amb la promesa d’eleccions, però sense calendari”, diu l’Abc, intentant maquillar com ha estat de magre el rèdit aconseguit. El Mundo tira d’enquesta per dir que les seves expectatives electorals quadrupliquen les de Delcy Rodríguez. Els diaris espanyols, en general, mantenen una narrativa paral·lela molt voluntarista però amb escàs ancoratge en la realitat. L’única cosa divertida, almenys, és llegir-los ara parlant de presos polítics, un concepte que, ves a saber per què, utilitzaven de manera molt més gasiva fa cosa de vuit anys.
