‘La Razón’ i l’empanada del genocidi

Com són les falses empanades argentines? Aquest dubte em corsecava per dins des que fa uns anys van començar a proliferar a Catalunya les botigues que en despatxaven i que, fossin de la franquícia que fossin, estaven totes agermanades per la promesa que ells venien “autèntiques” empanades argentines. Però, si cal insistir tant que aquestes són les de debò, les veritables, ¿on podem trobar-ne de falses, bordes o bastardes? Finalment, he trobat la resposta: a l’exemplar d’aquest diumenge de La Razón. 

“LGTBI, feministes i propalestina, o com fer-se una empanada mental”, diu el titular de portada del diari, corresponent a la seva secció dominical Contracultura, que és bàsicament un compendi d’articles de pura doctrina neoconservadora amb una densa capa de maquillatge emblanquinador que permet enquadrar-los en una secció de nom pseudorevolucionari. En aquest cas concret, l’autor assenyala la presumpta contradicció de l’anomenada interseccionalitat quan es defensa alhora la causa palestina i els drets LGBTI, tot i que l’homosexualitat estigui reprimida per Hamàs. Com si no fos possible creure en el dret d’un poble a no ser exterminat i, al mateix temps, es volgués que aquest poble tingués una democràcia respectuosa amb la diversitat sexual. S’ha d’anar molt sobrat de demagògia per defensar implícitament que, en nom de la coherència, caldria girar l’esquena als palestins (gais o no) mentre Hamàs tingui el poder. “És com si els pollastres donessin suport al Kentucky Fried Chicken”, ironitza l’article, que parla de “les Irenes Montero de torn” i altres menyspreus similars, en una comparativa que no té cap mena de lògica però que li permet bolcar un pegot de quètxup greixós sobre la barreja trinxada de conceptes amb la qual el diari cuina i serveix la seva empanada particular, amb sabanitas en comptes de provolone.