La relació malaltissa de ‘La Razón’ amb l’atur

Avui he fet un experiment. Llegia el titular de La Razón que diu “L’atur baixa en 4.846 persones al setembre però l’ocupació només creix en les grans empreses”. Som al final de la campanya d’estiu, així que es normal que baixin les contractacions a l’hostaleria i la restauració. A La Vanguardia, de fet, el to és molt diferent: “L’ocupació registra el millor setembre si s’exclou la pandèmia”. És un patró patològic: des que Sánchez governa, hi ha una llei no escrita segons la qual cada notícia positiva sobre l’atur ha de tenir el seu però. Tant se val que la taxa durant els mandats de Sánchez hagi baixat de més d’un 15% a un 10,9% i que la previsió sigui arribar al dígit únic abans d’acabar l’any: el diari ha de deixar sempre la seva objeccioneta, no fos cas.

I aquí entra en joc l’experiment. He buscat a Google notícies publicades pel diari de Planeta amb la paraula atur d’aquest últim any i les peces són aclaparadorament negatives. Aleshores he fet una nova cerca, també amb la paraula atur però de l’any 2017, quan encara governava Don Mariano. Doncs bé, dels deu primers resultats, només hi ha una notícia que vagi realment sobre l’atur. I és en to positiu, esclar: “Tres de cada quatre assalariats tenen un contracte indefinit”. (La xifra era del 73%. Ara supera el 77%, però el diari ho ha deixat de destacar, esclar). El més sorprenent és que els altres nou resultats de la primera pàgina servida per Google parlen de coses tan estrambòtiques com “Flower power: el dia que la música va aturar la guerra” o “Fandiño: el retorn a la terra del nen que vol ser pelotari”. Aquell any se’l van passar mirant el dit que assenyalava la lluna. D’acord que qualsevol estadística es pot atonyinar fins a fer que digui el que vols, però això ja comença a semblar abús policial, per dir-ho en termes comissariescos.