Relliscant amb Joan Carles i Jeffrey Epstein

Les ganes de certa tipologia de premsa delerosa d’empastifar el nom dels seus malvats particulars adscrivint-los a una relació amb Jeffrey Epstein segueix generant moments incòmodes. La Sexta relatava aquest dimecres un correu del proxeneta on se suposa que deia: “Sopo amb el rei Joan Carles d’Espanya aquesta nit. Impressionant. Sopar organitzat per Pepe Fanjul per a amics”. Però en realitat no era Epstein qui l’escrivia, sinó que n’era el destinatari. Una dona era qui relatava aquest presumpte sopar, que ves a saber si es va acabar celebrant. De nou, la pressa –per publicar sense mirar-s’ho dos cops– i la mandra –de no contrastar el què– generaven una pífia que altres mitjans s’han encarregat de reproduir: si ho diu La Sexta, deu ser veritat, copia-ho d’allà i publica-ho. Insisteixo en el perill que comporta publicar a l’engròs milions de documents. Fer una cerca per noms està a l’abast de pràcticament qualsevol. La gràcia és gratar i furgar per veure si aquella referència amaga realment una notícia o ens conformem amb la juxtaposició dels dos noms esperant que, per contaminació creuada, l’un quedi esquitxat pels pecats de l’altre. Va passar fa uns dies amb Aznar, ara hi tornem amb Joan Carles. Per funestos que trobem tots dos personatges, aquesta frivolitat a l’hora de parlar-ne no només no els condemna, sinó que més aviat es desvia el focus d’allà on toca.

De nou, es fa evident que el principal ingredient del periodisme és el temps. Perquè els diners serveixen per comprar temps de periodistes fent realment la seva feina. Mai havia estat tan fàcil tenir tones de dades a l’abast. Però això s’ha convertit en un dels principals problemes: la pressa per publicar i el mimetisme estan escanyant la investigació. La pressió pel clic porta al conformisme un cop ja s'ha obtingut. Algun il·lús pot arribar a creure, fins i tot, que ja ha informat.