Retrat robot del pedòfil

Dimarts a la nit TV3 emetia Infància sobreexposada, un Sense ficció demolidor i molt inquietant per tot el que revela d’una manera clara i contundent. El documental alerta dels riscos que comporta l’exposició dels menors a les xarxes socials. “És a les xarxes, i també als videojocs, on els pedòfils comencen la seva activitat. El motiu és que allà és on es congreguen els menors”, diu una mossa d’esquadra especialitzada en ciberseguretat. Però el que ens podíem pensar que ja sabíem va adquirint, a mesura que avançava el relat, unes dimensions més preocupants. Perquè el que fa magistralment el documental no és posar el focus en la nostra mirada (que ja la sabem) sinó en la mirada d’aquests pedòfils. I ho descobrim, precisament, a través del testimoni d’un d’ells. Es preserva el seu anonimat, per cert, sense una posada en escena sinistra. Un home amagat darrere d’una mampara de vidre, amb la veu distorsionada amb IA sense sons esfereïdors i aclarint que ha passat per la presó i que està en procés de rehabilitació a través d’una fundació especialitzada en pedofília. “Molta gent es pensa que penja la imatge del seu fill o filla a la platja o jugant a bàsquet i que no passa absolutament res. Però una imatge a la qual una persona no dona cap importància per a un pedòfil pot ser la repera. Si jo tinc un desig sexual brutal en aquell moment i tinc ganes, parlant clar, de masturbar-me, si veig una nena de dotze anys que a mi m’atrau físicament no cal que vagi despullada”. Es comparen les xarxes socials amb un bufet lliure en el qual qualsevol imatge, per innocent que sembli, serveix per alimentar les seves perversions sexuals. No es tracta de com ho percebem nosaltres, sinó de com ho miren i consumeixen els pedòfils. L’elecció dels testimonis que participen en el documental és excel·lent. Tots tenen un rol molt ben definit sobre el que han d’aportar a la història. No és un simple abocador de declaracions. Més enllà d’experts en diferents àmbits vinculats tant a l’àmbit digital com al de la conducta humana, el documental utilitza la figura dels influencers professionalsper posar-los a prova i fer un exercici empíric: confrontar-los a la realitat de les dades que revelen dels seus fills sense imaginar-s’ho i dels riscos a què exposen les criatures. I el resultat és sensacional, fins i tot per comprovar la conducta a la defensiva que adopten i com entren en una fase de negació que, per a l’espectador, ja no té retop.

El documental treballa molt bé el concepte d’observació, d’allò que es veu, del que no cal veure i del que es pot inferir sense mirar. Infància sobreexposada utilitza la mirada dels participants contemplant una pantalla que l’audiència no veu perquè ens fem una idea de la gravetat dels riscos. Entre l’inici i el final de la producció l’espectador s’ha transformat. La seva actitud ja no és la mateixa que al començament. Després de veure’l, en comptes de compartir les fotos dels fills vols compartir l'enllaç del Sense ficció, perquè és d’aquells que sacsegen.