Sobre la "rigidesa" del sistema de pensions espanyol

Titular de The Huffington Post: “Els Països Baixos donen una lliçó a Espanya en matèria de pensions i diuen adeu a la pensió garantida, marcant el camí a Europa”. En el subtítol s’explica que les prestacions es vincularan als mercats financers –és a dir, els treballadors hauran d’invertir les seves cotitzacions, per dir-ho simplificadament– i aplaudeix que aquest pragmatisme suposa “un contrast directe amb la rigidesa de l’esquema espanyol de repartiment”. Em sobta (bé, és un dir) que un mitjà que pertany a Prisa faci una notícia tan decantada editorialment de manera grollera cap a una posició ultraliberal: si vols una bona pensió, te l’hauràs de jugar al casino. I més val que l’encertis, perquè el banc difícilment el convenceràs perquè no sigui tan rígid i et cobri la meitat de la quota de la hipoteca perquè el fracàs d’una empresa sobre la qual no tens cap control ha volatilitzat els teus recursos. Jo mateix he anat a l’Ametller a veure si em deixaven endur un parell de mangos a canvi de la meva interpretació a cappella d’El cóndor pasa i han estat estranyament rígids a l’hora d’exigir que els pagués el preu fixadíssim que indicava el cartellet.

La sostenibilitat del sistema de pensions preocupa, però abans de receptar remeis creatius importats cal una anàlisi molt forta de la realitat social de cada lloc. Perquè la mediana del salari brut mensual es mou entre els 3.875 i els 4.000 euros mensuals, segons el Centraal Planbureau, mentre que a Espanya la xifra és de 2.001 euros, calculada per l’INE. Aquesta lleugeresa de vendre-ho com “una lliçó” potser només és part de l’estil pescaclicaire del mitjà, però també es pot interpretar com una campanya per fer que els treballadors espanyols vagin assumint, a cop de relat, que això de la pensió garantida no és un dret adquirit (i una cobertura social bàsica), sinó una graciosa concessió dels mercats.