Roger Coma prepara 'Les coses grans'

BarcelonaLes coses grans és el nou projecte de Roger Coma, que dirigeix i protagonitza ell mateix. La sèrie serà emesa online des de la seva pròpia pàgina web i per un canal de YouTube, previsiblement a partir de principis de juny. Mar Ulldemolins, Margalida Grimalt, David Verdaguer, Pep Ambrós i Roger Coma seran els protagonistes d'aquesta sitcom contemporània i urbana, que té un plantejament inicial de deu capítols de deu minuts. El projecte se serveix de la plataforma de micromecenatge Verkami per finançar la major part dels costos, tot i que també busquen altres patrocinadors.

A la pàgina web l'equip defineix Les coses grans com una sèrie eminentment d'humor català, un humor de "surrealisme frenat, un humor una mica a l'anglesa, rarot, agre a vegades". No es tracta d'un humor groller o grotesc, sinó que és "càustic, malparit, sec", apunta Coma. La sèrie relata la quotidianitat d'un grup de joves plens de dubtes existencials. Les expectatives del passat s'han tornat inabastables, la imatge que els reflecteix el mirall als trenta-cinc no és la que imaginaven als vint i estan immersos en la lluita per encaixar dins els nous models masculins: aquests són alguns del temes amb els quals es desenvoluparan les trames. La sèrie retrata cinc personatges dins el pis d'una parella que encarnen Mar Ulldemolins i Roger Coma. Una terapeuta nefasta intenta confrontar els problemes del protagonista, un neuròtic compulsiu, però amb uns resultats pèssims. El protagonista i el seu company treballen fent vídeos, no se sap gaire de què, i s'atorguen una magnificiència creativa desmesurada. O tal com diu Roger Coma: "Amb una visió molt típicament barcelonina es creuen molt importants, però sempre fingint humilitat". El cunyat és també una figura de molèstia constant. Insegur, encallat en l'adolescència, es qüestiona fins i tot el color de la camisa, passant per la seva identitat sexual, tot amb la mateixa intensitat dramàtica.

La sèrie pren un to de tragèdia banal, irònica i sarcàstica, s'allibera dels complexos i dirigeix la mirada directament als ulls d'un públic que se sent identificat amb les neures i les penúries dels personatges. "Són com nosaltres quan ens avergonyim de ser nosaltres mateixos", diuen els creadors.