S'ha acabat la festa (mediàtica) per a Boris Johnson

La ressaca de la festa se li està fent feixuga a Boris Johnson, fins al punt que alguns dels seus tradicionals aliats editorials li estan girant l'esquena. Que els mitjans d'esquerra burxin en la ferida és previsible. "El nostre primer ministre és una solemne desgràcia", titula el Daily Mirror. "Mentider", clamava el National. I l'escocès Daily Record tirava de joc de paraules: "A cock and a bull tory", és a dir, com l'expressió popular A cock and a bull story (equivalent als nostres sopars de duro), però traient-ne una essa, per deixar story en tory i marcar així la filiació conservadora del premier. Però és que també la premsa seriosa conservadora li començava a cantar les absoltes. "Un desafiant primer ministre es resisteix a plegar mentre les enquestes encara cauen més avall", deia el Times. I el Financial Times el secundava posant l'accent en el fet que des de les seves pròpies files li volen fer la pell: "Johnson s'enfronta a peticions dels tories perquè plegui després de la festa en confinament".

Els únics irreductibles són els tabloides Daily Mail ("Operació: salvar Boris") i Express ("Ho sento... però ara demostra que pots aportar al Regne Unit"), la qual cosa ha fet que em pregunti què faria la dreta mediàtica espanyola si el líder del PP fos enxampat en una mentida flagrant? ¿El fiscalitzarien com han fet els diaris de prestigi del Regne Unit o bé farien pinya com la premsa groga? Atenc sovint estudiants de periodisme i una de les preguntes recurrents és per què a Espanya no hi ha l'equivalent a la premsa tabloide britànica. La meva resposta sempre és la mateixa: segur? Al final, el que agermana aquests diaris no és només un format. Hi ha un estil trinxeraire comú i, sobretot, una adhesió intensa, polaritzant i acrítica a una opció política.