Qui s’anima a pegar un periodista per 160 euros?

El desacomplexament de l’extrema dreta també comporta una desinhibició a l’hora d’exercir la violència física contra les veus incòmodes. Eldiario.es publicava un reportatge sobre les amenaces a periodistes i comunicadors arran de la dimissió d’Héctor de Miguel per culpa de les amenaces rebudes. El canvi qualitatiu en aquest deteriorament del clima és que ja no parlem del clàssic perfil anònim i covard que deixa anar missatges intranquil·litzadors: els clàssics “vigila”, “quan menys t’ho esperis...” o que penja la teva adreça personal a internet. Persones perfectament identificables suggereixen obertament d’anar a repartir xarop d’estopa entre aquells qui consideren que molesten. El mitjà cita el cas d’aquest subjecte que es diu Alberto Gonzalo de Juan tot i que es fa dir Pugilato i que fa un temps va protagonitzar una agressió a un còmic. En un dels seus vídeos, un encaputxat militant de l’organització ultra Núcleo Nacional li diu: “Quant costa un aplaudiment?” I ell respon: “No és car, eh? Entre 160 i 500 euros, depèn. Però, vaja, que no és una barbaritat”. Tot seguit, l’altre diu que hi ha molts joves sense feina que “estarien encantats de trobar una feina de certes característiques”. Altres missatges similars de grupuscles ultres parlen de “passar a saludar” i altres eufemismes com “aplaudir” per referir-se a clavar una pallissa a algú, però sense dir-ho explícitament, cal suposar que per evitar les conseqüències legals d’una amenaça oberta.

Vergonyós paper de les xarxes i plataformes que permeten fer aquestes crides a la violència. I galdós paper de la policia, si no actua immediatament contra qui atia la violència des d’aquests altaveus esperant que algun il·luminat de neurona minsa se senti interpel·lat i passi a l’acció. Preguntem-nos el perquè, d’aquesta desídia, posats a fer. I una abraçada, Héctor.