Sánchez fa girar un platet xinès (o israelià) més

"I encara més difícil!" Això devia cridar el Sempitern Supervivent Sánchez quan a més de tots els fronts que té oberts va atrevir-se a obrir el de desfermar les ires del govern d’Israel, amb tots els seus ressorts propagandístics. Les panificadores d’Espanya no donen l'abast per donar resposta a tota la demanda de baguets, xapates i barres de quart encarregada per la dreta mediàtica per sucar-hi pa. Si a les portades de dissabte ja es recollien les crítiques del gabinet de Netanyahu, ara que Hamàs ha felicitat Sánchez faltarà paper demà (i benzina) per a tanta primera pàgina inflamada. "Amic dels terroristes" és el més lleu que haurà de suportar que li diguin en tota la legislatura el Sempitern Supervivent Sánchez. La ira israeliana és difícil de suavitzar. El País ho intenta: “Israel carrega contra Sánchez per criticar les matances de civils”, titula el diari de Prisa. És una formulació que posa l’accent en la bel·ligerància per la part de Tel-Aviv i les matances de civils perquè, esclar, qui gosaria no criticar les matances de civils? A la banda de la dreta, com era de preveure, Sánchez no és pas víctima sinó provocador: “Israel acusa Sánchez de «donar suport al terrorisme»” a Gaza. Pura doctrina Aznar: o estàs amb mi, o estàs amb els assassins. Zero matisos, zero possibilitats de fiscalitzar. Més diferències: El Mundo diu que el líder del PSOE obre una crisi diplomàtica, mentre que la portada de La Vanguardia diu que és Israel qui ho fa. I aquí l’ordre dels factors sí que altera el producte.

Un detall rellevant: els diaris crítics amb Sánchez no acaben de detallar a les portades ben bé quina és aquesta presumpta complicitat amb el terrorisme (perquè haurien de parlar dels assassinats civils perpetrats per les forces israelianes). És el que passa quan s'acaba buidant de contingut la paraula terrorisme: de tant fer-la servir per a tot el que no agrada, ha acabat perdent sentit i significat.