La docusèrie que escombra per sempre el concepte de crim passional

L'estiu de 2003 Marie Trintignant va ingressar en estat de coma en un hospital de Vílnius. L'actriu es trobava a Lituània rodant un biopic sobre l'escriptora Colette en un ambient molt familiar: la dirigia la seva mare Nadine Trintignant, i també hi apareixien Roman Kolinka, el seu fill gran, i la cantant Lio, la seva millor amiga. La Marie, a més, s'allotjava amb la seva parella del moment, el cantant Bertrand Cantat, líder de la banda Noir Désir. És ell qui va avisar que la Marie havia quedat inconscient. A l'hospital la van sotmetre a diverses intervencions per intentar revertir el coma. La família va decidir traslladar Marie Trintignant a França, on va morir l'1 d'agost, quan només tenia 41 anys.

Però, què va passar aquella nit de juliol a l'habitació d'hotel que l'actriu compartia amb Cantat? Les primeres declaracions del cantant parlaven d'una baralla molt violenta entre tots dos fins al punt que ella va caure i va picar amb el cap al radiador. "Un accident". A la premsa francesa no li va costar gens comprar aquest relat. A De estrella del rock a asesino, la docusèrie sobre el cas estrenada a Netflix, Pascal Nègre, president d'Universal Music a França aleshores, recorda com Noir Désir era molt més que la banda de moda al país als anys noranta. Representaven el paradigma per excel·lència d'un grup de rock plenament francès, fins al punt de convertir-se en un fenomen popular capaç d'omplir estadis i de vendre fins a un milió de còpies d'un disc. França adorava Noir Désir i Bertrand Cantat. I es va empassar la narrativa de l'accident succeït enmig d'una discussió acalorada. Fins que l'autòpsia canvia les coses.

A la sèrie, el relat per part del metge forense resulta in-su-por-ta-ble per com evidencia la violència extrema que va patir l'actriu. Cantat va apallissar Trintignant fins a la mort. I amb aquests fets sobre la taula, ara es podia acusar el músic d'assassinat. La docusèrie ressegueix com, malgrat les evidències, tant el músic com els mitjans de comunicació aconsegueixen generar una altra narrativa en què ell esdevé la víctima. Trintignant hauria estat la incitadora de la baralla. La idea de "crim passional" comença a aparèixer en escena. La història i els seus protagonistes encaixen a la perfecció amb aquest concepte terrible tan arrelat en l'imaginari cultural francès. L'actriu de vida amorosa poc convencional i el cantant apassionat haurien viscut una relació d'amor tan intensa que només podia acabar així de malament. Una tragèdia. Els mitjans, la indústria musical i bona part dels cercles intel·lectuals abracen la narrativa del crim passional. La banda dona suport al seu líder. També ho fa Krisztina Rády, esposa de Cantat i mare dels seus dos fills, a qui ell havia abandonat per Marie. El testimoni d'ella en favor del marit va ser clau perquè la sentència a Bertrand Cantat quedés reduïda a només vuit anys de presó. En va sortir al cap de quatre. I va reprendre la vida en comú amb la primera dona. Krisztina Rády es va penjar a la casa que compartien a Bordeus, l'any 2010, mentre Cantat dormia.

A través de la detallada recapitulació del cas Cantat, De estrella del rock a asesino analitza com es generen narratives exculpatòries al voltant dels homes que cometen crims masclistes, fins i tot davant d'evidències palmàries, i de quina manera el Me Too ha permès canviar aquestes dinàmiques terribles. Hereva del talent dels seus pares, Nadine i Jean-Louis, Marie Trintignant ens va deixar un llegat d'esplèndides interpretacions a films com Betty i Un assumpte de dones de Claude Chabrol, Ponette de Jacques Doillon i Janis i John de Samuel Benchetrit, que preserven per sempre la seva memòria.