'Mr. Scorsese': una docusèrie esplèndida per aprofundir en un dels grans noms del cinema contemporani

Cap altre director de la història ha demostrat la seva passió pel cinema amb la generositat de Martin Scorsese. El responsable de Taxi Driver apareix en incomptables homenatges de tota mena dedicats a altres cineastes, i ha firmat dues sèries imprescindibles al respecte, Un viatge personal amb Martin Scorsese a través del cinema nord-americà (1995) i El meu viatge a Itàlia (1999). A més, encapçala The Film Foundation, una institució que es dedica a la recuperació del patrimoni cinematogràfic i que ja ha restaurat més de 900 títols d'arreu del món. Scorsese ha parlat molt dels autors que l'apassionen. Però ens faltava una sèrie que expliqués per què ell és un nom clau, no només del cinema, sinó també de la cultura contemporània.

Aquest és el propòsit de Mr. Scorsese, una docusèrie de cinc episodis que firma Rebecca Miller. La directora treu bon profit de la proximitat que aconsegueix amb el director per dur a terme el que defineix des dels mateixos crèdits com un "retrat fílmic", un estudi personal i alhora molt exhaustiu de la figura i obra de Martin Scorsese. La sèrie s'estructura al voltant d'un grapat de converses íntimes amb el director, acompanyades de les aportacions dels seus col·laboradors, familiars i col·legues més pròxims. No hi falta (gairebé) cap dels grans noms. Actors i actrius com Robert De Niro, Leonardo DiCaprio, Jodie Foster, Sharon Stone; guionistes com Paul Schrader i Nicholas Pileggi; productors com Irwin Winkler o Margaret Bodde (que va fer d'enllaç entre Miller i Scorsese), i col·legues com Steven Spielberg, Brian De Palma i Spike Lee s'endinsen en els detalls de la seva relació personal i professional, i desvelen aspectes poc coneguts de la creació d'alguns films. No hi falta Mick Jagger incidint en l'ús inesperat de la música dels Rolling Stones a Casino o el ja desaparegut Robbie Robertson recordant l'època desenfrenada en què van compartir pis. Miller també convida vells amics de la infantesa i la joventut de Scorsese, com l'home que va inspirar el Johnny Boy de Mean Streets, que contribueixen a reconstruir l'ambient en què va créixer el director i que es reflecteix a les seves obres més personals. I la grandíssima Thelma Schoonmaker aporta breus classes magistrals sobre els muntatges de films com Toro salvatge i Un dels nostres.

Molts aspectes de la vida i obra de Scorsese que es desgranen a la sèrie són coneguts de sobres per qui hagi estat atent als llibres i entrevistes amb el director. Però resulta més impactant que sigui el mateix Scorsese qui expliqui l'addicció a la cocaïna que quasi va posar fi a la seva vida o que confirmi com els personatges masculins dels seus films que coven una violència bruta sempre a punt d'esclatar són un reflex dels seus propis dimonis. El documental fuig de ser un mer aplec d'anècdotes, records i elogis i busca reconstruir l'itinerari vital i emocional del seu protagonista, vinculat en tot moment amb els trets recurrents de la seva obra, com l'interès per l'espiritualitat i la seva capacitat per retratar la masculinitat des d'alguns dels seus vessants més tòxics. L'ambient de confiança que genera Miller permet abordar temes delicats sense caure en el morbo. La directora deixa espai a exparelles com Isabella Rossellini o les seves filles Domenica i Cathy perquè expliquin les dificultats de compartir la vida amb Scorsese en les etapes més complicades de la seva trajectòria. Alhora, mostra la unió del director amb la seva esposa actual i mare de Francesca, Helen, que pateix Parkinson des de fa anys. Profunda, humana i editada de forma molt amena, Martin Scorsese ja té la docusèrie que un director de la seva talla es mereixia.