La sèrie sobre l'art de seduir homes per deixar-los pelats

El 2008, molt abans del Me Too i del boom de dones a la comèdia televisiva, Malena Pichot estrenava un videoblog a YouTube, La loca de mierda, que va revolucionar l'humor online amb uns monòlegs que abordaven des de la cagada de trucar a l'ex fins als estats d'ànim preregla. El format va obrir les portes a conquerir un territori tan masculinitzat com el de la comicitat audiovisual des d'una perspectiva femenina i feminista, i va esdevenir referència per a moltes podcàsters posteriors, com les responsables del popular Deforme semanal. Pichot ha mantingut la popularitat a les xarxes (té més d'un milió de seguidors a X), fins al punt de convertir-se en una figura mediàtica d'ampli ressò a l'Argentina, que es mulla en qüestions polítiques i feministes sense que la intimidin les reaccions d'odi.

L'última onada d'hostilitat que ha patit l'ha fet en part "responsable" del brutal assassinat de tres noies per part d'una colla de narcotraficants, un crim que ha commogut l'Argentina. La "culpa" vindria de la seva última sèrie, Viudas negras: p*tas y chorras, una comèdia de classe al voltant de dues dones de més de quaranta anys que quan eren joves havien exercit de viudes negres. És a dir, eren noies que seduïen homes per guanyar-se la seva confiança i després drogar-los i deixar-los pelats. Però la mort accidental d'una de les seves víctimes, el famós propietari d'una sèrie de clubs nocturns de Buenos Aires, provoca que les dues abandonin aquestes pràctiques i emprenguin camins diferents. La Maru (Pilar Gamboa) canvia de vida i s'estableix amb la família en una d'aquelles urbanitzacions blindades per a gent rica "que no saben què són els impostos". La Mica (Pichot) munta una perruqueria al barri de tota la vida, on viu amb els seus fills bessons universitaris. Però quan una vella coneguda surt de la presó es veuen obligades a reunir-se de nou i reprendre l'antic ofici. S'hi veuran amb cor?

Lluny de glamuritzar aquesta pràctica, Viudas negras l'agafa com a punt de partida per plantejar una comèdia criminal en femení. La sèrie es distancia dels thrillers tarantinescos amb dones com protagonistes al mateix temps que explora un terreny creïble per conrear una variant femenina de tantes pel·lícules i sèries de nois sense recursos econòmics que es mouen fora de la llei. Pichot no condemna les seves protagonistes, però tampoc cau en l'error de legitimar, des del feminisme, el seu passat com a viudes negres. L'escenari li serveix per desenvolupar una sèrie sense pretensions però amb un humor molt reeixit sobre dones que es fan grans. Alhora que dispara contra l'elitisme imbècil dels barris chetos, celebra l'amistat entre les protagonistes i assenyala com són de problemàtics els amors dependents.

Viudas negras demostra que Malena Pichot segueix sent un nom a tenir en compte en la comèdia contemporània, també en el format més convencional de sèrie de ficció. Com a actriu, resulta més convincent que mai. Al seu costat, Pilar Gamboa, membre de Piel de Lava (una de les millors companyies de teatre argentines), s'encarrega de complementar el registre més popular i còmic de Pichot amb una interpretació intensa i dramàtica, en el paper de la protagonista que busca escapar del seu passat de pobresa i delinqüència en un barri tancat, on es fa amiga de tres riques amb accents insuportables. Perquè Viudas negras acaba sent sobretot una comèdia de reivindicació dels entorns populars en un país cada cop més classista.