Què tenen en comú els principals gurus de la masclosfera?

Aquí se’l coneix poc, però Louis Theroux és un d’aquells periodistes que pot encapçalar un reportatge amb el seu nom. Popular per la seva feina a la BBC, ha abordat qüestions candents com la Cienciologia, el genocidi a Gaza o les subcultures més marginals als Estats Units. A Netflix ha estrenat un documental sobre la masclosfera, un assumpte candent en el qual han incidit molts reportatges. La diferència en aquest cas és que Theroux utilitza la seva fama per entrevistar influencers famosos que dirien que no a altres reporters.

No arriba a parlar amb els proxenetes Andrew i Christian Tate, possiblement els gurus més coneguts de la masclosfera, però sí amb alguns dels seus col·laboradors i col·legues, com Justin Waller, que dirigeix el negoci online d’aquests germans, The Real World, una web dedicada a vendre cursos i tutorials per esdevenir milionari. També amb Myron Gaines, conductor del pòdcast Fresh and Fit; Sneako, un streamer a qui ja han tancat alguns canals pels seus comentaris misògins i antisemites; o el tiktoker britànic HSTikkyTokky, que gestiona els seus negocis des de Marbella i Eivissa, possiblement perquè Miami, segons Theroux la seu espiritual d’aquest tipus de personatges, queda massa lluny.

L’estratègia del periodista consisteix en situar-se, des d’un tarannà gens hostil, en una posició d’autoritat respecte als seus objectes d’estudi. Com defensa des del principi, ell és un professional del periodisme, mentre que la resta són influencers; i realitza un reportatge per a Netflix, no pas simples continguts per a les xarxes socials. Aquesta distància el legitima enfront d'un conjunt d’homes avesats a parlar des d’una retòrica de la dominació. En el documental, Theroux juga a desemmascarar els codis amb què s’autorepresenten a les xarxes. Els situa en converses en què perden el control del relat, els demana que aclareixin el significat d’expressions eufemístiques com "monogàmia unilateral" o els interroga sobre algunes de les seves afirmacions masclistes davant de les seves nòvies o de la mare. D’aquesta manera denota les contradiccions i la poca solidesa dels discursos de la masclosfera, i com serveixen per monetitzar les ànsies de milions de joves per identificar-se amb un model de masculinitat que els resulta atractiu, mitjançant negocis de criptomoneda, comptes d’OnlyFans o suposats cursos per fer-se milionari.

Theroux dibuixa el patró recurrent d’aquests masclistes: el discurs segons el qual les dones neixen amb un "valor", la bellesa, mentre que els homes han d’aprendre a fer-se valer, però alhora poden aconseguir el que es proposin; la convicció que, en una parella hetero, l’home ha de ser el proveïdor i la dona ha d’adoptar un rol submís de cuidadora; la creença conspiranoica en un sistema (la "matrix", en al·lusió al film de les germanes Wachowski d’on s’origina també el concepte de "red pill") que enganya els homes de ben petits perquè siguin obedients i contra el qual ells ensenyen a rebel·lar-se; i una deriva cada cop més evident cap a l’antisemitisme i altres formes d’odi més enllà de la misogínia. El periodista també descriu un escenari recurrent que, segons ell, explicaria en part l’actitud dels protagonistes: tots ells han crescut amb pares absents o maltractadors, o en llars desestructurades, i projectarien el seu trauma a la societat. Theroux reconeix aquest vessant vulnerable dels líders de la masclosfera i alhora adverteix de la matrix que ells mateixos generen i que atrapa milions d’adolescents que obtenen la seva educació emocional a les xarxes.