Tatiana Maslany, quan enfadar-se també pot ser sexi

Nova YorkShe-Hulk va néixer l'any 1980, en un còmic titulat The savage She-Hulk. Dotada d'una superforça i una explosió sensacional, feia dos metres descalça, amb els peus verds, i encara era més alta amb talons. Tenia uns bíceps com melons, la pell com una oliva de còctel i la cintura d'una model de llenceria. Podria esclafar algú? I tant. She-Hulk és l’últim personatge de Marvel que ha saltat del paper a la pantalla. El personatge verd ha fet el seu debut televisiu a She-Hulk: Abogada Hulka, una comèdia de mitja hora disponible a Disney+. La sèrie està protagonitzada per Tatiana Maslany, l'actriu guanyadora d'un Emmy pel thriller de clons Orphan Black, acostumada a fer papers complicats tant en teatre com en pel·lícules indie. Segons l’actriu, el personatge de She-Hulk és "estranyament el més semblant a la meva pròpia experiència que he fet mai".

Em trobo amb Maslany un dimecres al matí a Nova York. L’actriu, de 36 anys, ha volat des de Los Angeles, on viu amb el seu marit, l'actor Brendan Hines, i em proposa que caminem pel pont de Brooklyn. És el camí que feia gairebé cada dia, normalment amb bicicleta, quan actuava a Broadway a la versió d'Ivo Van Hove de Network. Maslany porta pantalons curts grocs de ciclisme i una samarreta amb la imatge d'una bicicleta de muntanya. Ningú sembla reconèixer-la al pont. Un homenatge, potser, a la seva capacitat per desaparèixer dins dels personatges. A Orphan Black va interpretar una dotzena de clons que es diferenciaven pels cabells i el maquillatge, però també per l'extraordinària plasticitat d'aparença i expressió de Maslany. I encara que Hollywood estableix certes expectatives sobre com ha de ser la imatge i el comportament de les actrius, Maslany poques vegades hi ha cedit.

She-Hulk és una dona explosiva. També és l'alter ego de Jennifer Walters, una advocada d'ofici amb una apàtica vida romàntica i passió per treballar en solitari. Quan la Jen rep una transfusió accidental del seu cosí Bruce Banner (el Hulk original de Marvel, interpretat per Mark Ruffalo), de sobte es converteix en She-Hulk. Tot i que el Bruce-Hulk és un bloc de ciment humà –o, segons Maslany, "un maníac del gimnàs"–, la transformació de la Jen, provocada per la ira, sembla diferent. Només alguns músculs es fan evidents. Els pits també li creixen. La cintura se li estreny i se li allisen els cabells. "Compleix l’ideal de cos femení estereotipat, tot i que encara és massa alta i verda", diu Maslany. (Aquest aspecte no va passar per alt als espectadors del tràiler de She-Hulk, que van criticar les voluptuoses proporcions del personatge.)

Reflectir-se en el personatge

Criada en una ciutat mitjana de Saskatchewan, al Canadà, Maslany no havia estat mai interessada per la fama. "Vaig fer tot el possible per anar en la direcció contrària, per no acabar aquí", explica. Li encantava actuar, tot i que no estava entusiasmada amb el món de les celebritats. Però a mesura que avançava la seva carrera artística Maslany es va fer raonablement famosa. Per això la resistència de la Jen per convertir-se en She-Hulk li recorda a ella mateixa: "La idea de ser un superheroi no m'atrau", diu la Jen, i l’actriu s’hi veu reflectida. A l’hora de posar-se en el personatge, Maslany no es va haver d'imaginar com se sentiria si es convertís en una figura pública pràcticament d'un dia per l'altre i fos jutjada constantment pel seu aspecte i afecte. "Ha estat un salt molt fàcil per a mi", admet.

El rodatge de She-Hulk va començar la primavera del 2021 a Atlanta. Com a Jen, Maslany interpretava una versió d'ella mateixa, tot i que assenyala que no s'havia maquillat mai tant per interpretar un personatge. ("Porto pestanyes falses senceres i m’he hagut de posar molt en forma –diu–. La història de la Jen com una dona no atractiva és absurda".) Com que la Jen conserva la seva consciència fins i tot quan és la superheroïna, She-Hulk és una versió de Maslany, tot i que el personatge s'aconsegueix gairebé totalment mitjançant efectes digitals.

Quan She-Hulk apareix en la seva forma més sexi, Maslany s'esmuny pel plató amb un vestit platejat que captura els seus moviments i un casc. "Em sento com un nen petit en pijama", diu. No obstant això, Ginger Gonzaga, que interpreta la Nikki, la vivaç ajudant de la Jen, sempre tenia clar amb qui estava actuant. "Quan és She-Hulk té aquesta fisicitat que canvia a l'instant. Passa molt ràpidament", diu Gonzaga. "És una postura escultòrica de dona orgullosa".

Maslany descriu la manera de moure’s de She-Hulk com més pesada, menys inquieta, més centrada en la pelvis. "El pes de She-Hulk cau en la pelvis, i això la fa moure's d'una manera diferent", assenyala. Aquesta podria ser la manera com es mouria una dona si se sentís segura al món, si sabés del cert que ningú pot fer-li mal. Però She-Hulk apunta cap a una altra fantasia, una que no té res a veure amb la sang vessada a la sèrie i que probablement és encara més increïble que les imaginacions de ciència-ficció d’Orphan Black. La sèrie suggereix que una dona pot estar enfadada i continuar agradant al món.

Li pregunto a Maslany sobre l'última vegada que ha estat enfadada. "La ràbia no desapareix mai", diu. Però poques vegades es permet expressar-la en la seva vida personal. I mai no li queda tan bé com li queda a She-Hulk: "M'encantaria poder estar enfadada però sense tremolar i plorar", diu. "Ella es transforma en una versió hiperbella i hiperfemenina que encara podria ser més atractiva amb aquesta ira", diu Maslany mentre deixa enrere el pont i entra als embussos de Manhattan. "És salvatge. És supersalvatge".

Copyright The New York Times