La tàctica d’Aliança per desactivar articles incòmodes

“No ens sentiríem incòmodes perquè no hi anem a fer amics; tenim interessos comuns”. La frase és de Jordi Aragonès, secretari d’estudis i programes d’Aliança Catalana, preguntat per aquest diari sobre si acceptaria integrar-se en la mateixa aliança europea en la qual hi ha Vox. La notícia ha irritat els simpatitzants del partit ultra, perquè evidencia que l’interès polític podria dur-los a acceptar una entesa amb un partit ferotgement anticatalanista com el d’Abascal i companyia. De fet, Aragonès suggereix que en tot cas serien els de Vox els que els vetarien a ells.

Escric sobre això perquè, a X, la notícia ha merescut una de les seves infames “notes de la comunitat” que diu: “Aquest titular és fals. Tal com s’esmenta en el mateix article, el fet que Aliança Catalana i Vox comparteixin grup es basa en una opinió i especulació del redactor”. Home, doncs no. El titular es basa en la declaració d’Aragonès i és obvi que parla d’una eventual entrada dels d’Orriols al Parlament Europeu. Els pot semblar que la pregunta al seu secretari d’estudis és capciosa, però és que resulta que una de les feines dels periodistes és evidenciar les contradiccions dels agents polítics. Poden protestar per l’orientació de l’article, i fins i tot acudir al Defensor del Lector, si ho consideren. Però, en canvi, han triat un camí espuri: generar una nota de la comunitat que sí que és falsa, com es pot comprovar llegint l’article. I aquest és el drama del fangar sota el jou d’Elon Musk: qualsevol grup mínimament organitzat pot desacreditar una informació sense que una tercera part independent la revisi, ja que el multimilionari s’ha carregat —pregunteu-vos per què— els verificadors independents. Això causa una indefensió evident dels mitjans, que és, esclar, exactament el que busca Musk per seguir construint la seva gran bombolla comunicativa autàrquica.