La tecnologia als programes electorals del 14-F

BarcelonaLes principals candidatures que es presenten a les eleccions al Parlament de Catalunya coincideixen en la importància de la digitalització i l’impuls de les xarxes de telecomunicacions a tot el territori per aconseguir un millor benestar de la societat i potenciar l'activitat econòmica amb l'objectiu de pal·liar la greu crisi que patim i posicionar Catalunya molt millor de cara al futur.

Com a complement al comparador de programes electorals en altres àmbits que trobareu a la web de l’ARA, tot seguit repassem les propostes sobre telecomunicacions i TIC que fan les principals formacions polítiques del país, a partir de les seves respostes al qüestionari comú que els ha plantejat l’Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació. La gran majoria són genèriques i accepten la necessitat de més inversió pública en infraestructura per estimular la fonamental inversió privada.

No hi ha varetes màgiques

Les diverses propostes per millorar la situació a Catalunya no difereixen en el fons i, implícitament, es reconeix que no hi ha varetes màgiques. Els partits estan d’acord en reforçar les infraestructures digitals perquè ningú es quedi enrere i aprofitar al màxim el talent que té el país. Sobre el model català de telecomunicacions i TIC, Ciutadans (Cs) creu que cal incentivar l’atracció d’empreses i posa en relleu la presència d’instal·lacions com el sincrotró Alba, tot i que l’assigna al sector energètic. També creu que cal captar empreses el Partit Demòcrata (PDECat), que detalla que s’ha de fer oferint infraestructures de telecomunicacions que atreguin centres de recerca i empreses de producció de software, buscant la col·laboració público-privada. 

Junts per Catalunya (JxC) proposa afavorir que el país produeixi tecnologies a més de consumir-ne, construir una economia de dades, invertir en més connectivitat i reciclar els ciutadans en competències digitals. El Partit dels Socialistes (PSC) hi coincideix en els dos últims punts i hi afegeix la millora de l’administració electrònica. Esquerra Republicana (ERC) vol crear una agència catalana d’innovació, transformació i seguretat digital per impulsar la transformació digital del país en l'administració, societat i empreses. En Comú Podem (EcP) creu que cal avançar cap a la sobirania tecnològica via un model públic de dades obertes i programari lliure que es malfiï del sector privat. La Candidatura d’Unitat Popular (CUP) vol migrar a programari lliure tota l’administració pública, promoure l’alfabetització digital i proporcionar a tothom els recursos de maquinari i connectivitat necessaris. Finalment, el Partit Popular (PP) destaca que les TIC han de ser un sector econòmic en si mateix i donar suport a la millora de la productivitat en els altres sectors, inclòs el públic, que n’ha de ser tractor mentre el privat n’assumeix el protagonisme. Com el PSC, esmenta el paper del Centre de Supercomputació de Barcelona en el disseny d’una plataforma europea de xips.

Impulsar infraestructures digitals

En el capítol d’inversions i fiscalitat, qui concreta més és JxC, probablement perquè ha tingut fins ara la responsabilitat de l’àmbit TIC en el Govern: volen dedicar gairebé 1.900 milions d’euros a impulsar les infraestructures digitals durant la propera legislatura, oferir preus competitius d’accés a les xarxes públiques per promoure un ecosistema d’operadors locals i crear una taxa telco per la utilització de l’espai públic. Cs vol posar al servei dels ciutadans part dels recursos en digitalització que, diuen, ara tenen objectius polítics. ERC vol destinar uns 1.000 milions a desplegar xarxes en els pròxims cinc anys; crear un fons público-privat per invertir en empreses amb potencial de futur; rebaixar el tram autonòmic de l’IRPF durant tres anys a aquesta mena d’inversions, i millorar la tributació patrimonial dels estrangers que s’estableixin aquí. El PSC deplora que el Govern actual destini 17 milions a crear una NASA catalana (projecte que no s'esmenta explícitament en les propostes de JxC) mentre hi ha nens que no poden estudiar a distància per falta de connexió. També es compromet a fer, si governa, una auditoria del CTTI, igual que Cs. Per a EcP, la prioritat és portar la fibra òptica i la 5G a tots els nuclis del país en un termini de dos anys, així com aplicar un pacte nacional per la indústria. La CUP vol invertir en xarxes públiques neutres de fibra òptica, telefonia fixa i mòbil, sense concretar quantitats. Tampoc no ho fa el PP, que en canvi reclama estabilitat política i incentivar fiscalment la inversió en tecnologia. El PDECat vol mantenir el paper de Catalunya com a comunitat que inverteix més en TIC, un 25% del total estatal, però també recorda que els possibles incentius fiscals depenen d’una legislació d’àmbit estatal, i que la revisió del sistema de finançament català porta vuit anys de retard.

En matèria d’infraestructures, ERC preveu finançar el servei universal de 5G amb part dels beneficis de les telecos i altres tecnològiques. JxC proposa desplegar xarxes mòbils 4G/5G neutrals als llocs sense cobertura de les operadores privades. El PSC també vol promoure amb connectivitat l’equilibri territorial. Per a EcP, tot el país ha d’estar connectat en dos anys, aposta per crear operadors municipals de telecomunicacions i posa la xarxa comunitària Guifi.net com a model per arribar on la Generalitat no arriba. Significativament, cap dels programes preveu posar obstacles als nous desplegaments de xarxes fixes o mòbils, si bé el PDECat incideix en la conveniència de fer-los de manera "ordenada".

Potenciar el contingut digital en català

En l’àmbit dels serveis i els continguts, el PSC, EcP i la CUP coincideixen a potenciar la creació de contingut digital català ("en català" els dos últims) i a rebutjar un model d’internet amb dues velocitats, la lliure i la de pagament. Aquesta defensa de la neutralitat de xarxa és compartida també per Cs, ERC, JxC, PP i PDECat, si bé els quatre últims partits preveuen subvencionar l’accés a les famílies amb risc d’exclusió social. Les vuit candidatures consideren que els organismes de consum han de vigilar la qualitat dels serveis de telecomunicacions, però només ERC proposa crear una unitat específica d’inspecció.

Finalment, i com és natural, tots els partits consultats es manifesten d’acord amb incentivar la R+D+i elevant el percentatge del PIB que s’hi destina fins al 2% (Cs, PSC) o el 3% (EcP, JxC). El PDECat considera inadmissible que l’estat només executi el 50% del seu pressupost de recerca, com, diu, ha passat en els últims exercicis. També hi ha coincidència gairebé total a promoure la transferència tecnològica entre universitats, centres de recerca i empreses. Però la CUP proposa combatre la privatització de la recerca, mentre que EcP ho formula proposant invertir en recerca pública. El PP esmenta la conveniència de promoure la reutilització dels equipaments informàtics o la recuperació de materials en el desballestament. JxC va un pas més enllà i reclama que els contractes de compra pública incloguin obligacions en aquest sentit. La CUP proposa revertir la privatització dels serveis de tractament de residus.